LA TRISTESA DEL PATGE XIU-XIU

Ja feia dies que l’entranyable patge Xiu-Xiu, el gran amic dels infants de Terrassa, feia els preparatius per tornar, com cada any, a aquesta ciutat tan estimada per ell.

Com sempre, arribaria amb moltes ganes de recollir les cartes que els nens i les nenes havien escrit als tres Mags de l’Orient per fer-les-hi arribar.

Una de les coses que fins aquell any havia fet el Xiu-Xiu abans d’emprendre el seu viatge des de l’Orient fins a terres vallesanes, era llegir-se els contes que les nenes i els nens de Terrassa havien escrit amb motiu del Nadal. Què havia passat aquesta vegada? Per què aquest any no li havia arribat cap història, cap narració, cap conte?

No se’n sabia avenir. Com podia ser que cap infant no n’hagués escrit cap!

Des de feina molts anys, gaudia llegint els contes escrits per la mainada, s’emocionava, reia…; llegint els contes, coneixia les bones intencions de la mainada terrassenca, els seus desitjos, les seves ganes de ser bones persones… tantes coses explicava la mainada en forma de conte!

Aquesta vegada, el patge Xiu-Xiu se sentia trist. Tot i això, un cop estigués a Terrassa faria tot el possible per esbrinar el motiu d’aquella situació: volia saber què havia passat amb els infants, amb els contes. I, sobretot, faria tot el possible perquè allò no tornés a passar i els contes, escrits per la quitxalla de la ciutat, tornessin a parlar del Nadal.

 

Terrassa, 26 de desembre de 2018

Publicat dins de VALORS | Deixa un comentari