ARRIBAR A PORT

Aquella família nombrosa, la mare, el pare i els quatre fills van emprendre un viatge obligat i no volgut, un viatge que estaria ple d’incerteses i pors. I és que el seu país, mil·lenari i ric en cultura, feia anys que s’hi vivia una guerra civil. No podien resistir més sobrevivint en condicions indignes, jugant-se la vida hora a hora, menjant malament. Els pares desitjaven un millor futur pels seus fills i treure el ventre de pena. Això és el que els va empènyer a fugir del seu país. Què dolorós ha de ser marxar del teu país a contracor, oi?

Havien preguntat, s’havien assessorat de com fer el viatge, per on fer-lo, dels riscos que havien de prendre, de les penúries que els tocaria viure… Estaven disposats a assumir tot això i acomplir el seu desig de viure una mica millor. Hi tenien dret!

La primera etapa de la seva fugida era arribar a un port a la Mediterrània per poder embarcar i arribar a unes illes europees. Van haver de caminar desenes i desenes de kilòmetres, la majoria de nit per evitar els enfrontaments dels dos bàndols. Després de passar moltes penúries, incerteses i pors i amb un gran esgotament físic varen arribar al port desitjat. Allí podrien descansar un parell de dies abans d’enfilar-se dalt d’un “vaixell”.

Abans, però, calia que busquessin un contacte que els havien dit, era una d’aquelles persones que per diners et portaven a les illes desitjades. Els pares sabien que aquella persona era un llop amb pell d’ovella però és que no tenien una altra alternativa. Havien arribat fins allí i no podien aturar-se i deixar que les bales els deturessin i no poder aconseguir el seu objectiu.

I el van trobar. Ràpidament es varen posar de cor i van pactar el cost de la llibertat. L’endemà iniciarien el viatge per la mar Mediterrània, aquella mar enmig de la terra.

La segona etapa de la fugida, va ser diferent i més difícil que la primera. Aquella embarcació era de nyigui-nyogui. Repleta de gent, que com ells cercaven noves oportunitats de creixement personal i poder dignificar-se com éssers humans. El temps i la mala mar van posar les coses molt difícils, tan difícils que el pare va morir ofegat, envestit per la boca de la ferotge mar. La resta de la família els calia arrossegar la cadena.

I amb molta pena, desembarcaren en una d’aquelles illes que representaven la salvació. Així ho creien!

Com seria la tercera etapa de la seva fugida? Arribarien a port?

Escrit el diumenge 17 de gener de 2016

 


FRASES FETES CATALANES INTEGRADES EN EL CONTE:

* Arribar a port: acabar bé, reeixir.

* Ésser un llop amb pell d’ovella: ésser hipòcrita, poc de fiar.

* Arrossegar la cadena: suportar penes, la dissort, una subjecció.

* Treure el ventre de pena: sadollar la fam. (Sadollar: satisfer plenament la gana, atipar)

 

Nota: aquest conte pertany a la col·lecció “DEL TUÏTCONTE AL CONTE BREU”

Aquesta entrada ha esta publicada en DEL TUÏTCONTE AL CONTE BREU. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s