LA SÍRIA

A contracor va prendre la decisió. L’havia meditada hores i hores, entre el soroll de les bombes, entre el silenci inquietant de la nit. Mai hagués volgut deixar la seva terra, l’estimava molt; estimava la seva gent, la seva cultura, les seves amistats i, per sobre de tot, estimava la seva família. Però ja no podia aguantar més aquella guerra irracional que estava destruint tot el país, aquell conflicte armat sense sentit que destrossava el futur dels joves, aquella guerra que… Per això va decidir marxar. Què més podia perdre? La vida? O, què podria guanyar?

Després de setmanes de viatge, d’incerteses, de pors, de maltractaments, de passar gana i fred…de jugar-se la vida en molts moments, va arribar a la ciutat de Terrassa. Un indret completament desconegut per ella. Va arribar en un moment on la ciutat lluïa com mai, eren els primers dies de desembre. La ciutat, la gent que hi vivia es preparaven per celebrar el Nadal. Una festa molt tradicional que s’acostumava a celebrar en família.

La Síria sense cap moneda a la butxaca, pidolava pels carrers i d’aquesta manera anava subsistint.

Al mes de desembre, el fred ja es deixava notar. El pitjor moment del dia per la Síria, era la nit. La seva llar era el carrer, i a finals d’any a l’hemisferi nord les nits són llargues. Sortosament, una nit va veure com una altra persona que deuria trobar-se en una situació semblant a la seva, carregada de cartrons entrava dins d’una sucursal d’un banc. A la Síria li va semblar una cosa una mica estranya però va pensar que per alguna cosa deuria ser. Així que va decidir caminar pels carrers de la ciutat i arreplegar alguns cartrons per després buscar una altra oficina bancària.

No va trigar massa en trobar cartrons, de fet n’hi havia per parar un tren. Eren les deu de la nit i les botigues del centre de la ciutat ja havien tancat deixant desenes de caixes de cartró buides a fora el carrer. La Síria en va recollir algunes i després volia anar a dormir. Estava cansada de donar voltes i voltes per la ciutat. Va entrar en el vestíbul d’una agència bancària i ho comprengué tot. Allí dins hi havia una temperatura més agradable i és que el caixers automàtics desprenien calor. Va improvisar-se un llit i es va posar a dormir.

Ben d’hora al matí ja es va despertar, en el seu dormitori anava entrant i sortint gent que anava a treure diners. Ella s’ho mirava i somniava que un dia podria fer el mateix.

En els darrers dies, s’havia instal·lat en un carrer cèntric i es va fixar que cada matí, més o menys a la mateixa hora, una dona vella passava pel seu davant empenyent el carretó de la compra. Elles dues entrecreuaven llurs mirades. Mica en mica, aquestes mirades es convertiren en un somriure.

Un dia, mentre la velleta passava pel davant la Síria, es va entrebancar i va caure a terra. La nouvinguda es va apropar de pressa i va ajudar-la a aixecar-se. La dona li va fer un petó d’agraïment i li va murmurar unes paraules que la noia no va entendre.

La Síria, aquells dies va veure un moviment especial pels carrers, gent a munt i avall amb grans paquets, les botigues que tenien obert més estona del que era habitual… Va comprendre que arribava la festa de Nadal. Feia anys, a l’escola havia llegit alguna cosa sobre aquesta festivitat i els costums que existien al voltant d’ella.

El Nadal va arribar, la Síria era al mateix lloc que en els darrers dies. Va observar que les botigues aquell dia eren tancades. De bon matí no va veure massa gent pel carrer. Quina sorpresa va tenir la noia, quan va veure la velleta que cada dia li regalava un somriure i una mirada còmplice se li va acostar, la va agafar de la mà i la va estirar per a què s’aixequés del terra. La noia no entenia res de res. Es va aixecar.

La velleta somrient i amb cara de felicitat, sense deixar anar la mà de la Síria, la va dur a casa seva. A la porta de la casa es podia llegir: “BON NADAL, CASA MEVA ÉS CASA TEVA”.

La taula era parada amb dos plats. Van menjar carn d’olla, neules i torrons. La Síria va trobar la seva nova família, la seva nova llar. L’Antònia, aquest era el nom de la persona acollidora, va rebre amb els braços oberts, la nova filla que desitjava veure créixer amb felicitat. I la Síria va trobar una nova mare que cuidaria amb amor i agraïment.

 

Nadal 2016

1er premi categoria adults

Narracions curtes per al Xiu-Xiu”

Aquesta entrada ha esta publicada en VALORS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s