TUÏTCONTES PUBLICATS AL DESEMBRE DE 2013

Des del mes de desembre del 2013, publico un TUÏTCONTE cada dia construït a partir d’una frase feta catalana, seguint el següent esquema:

20:55: anuncio la frase feta
21:00: publico el conte
21:05: explicació de la frase feta

Ficar-se de peus a la galleda La conversa es mostrava tensa, encallada, i aquella paraula inoportuna… Es quedà sense feina, s’havia ficat de peus a la galleda. Renoi! Dir o fer alguna cosa completament fora de propòsit, del tot inoportuna.
Ésser més curt que una cua de conill Deien que aquell nen era més curt que una cua de conill; no era cert, havia sobreviscut en el bosc durant 12 anys, abandonat pels seus pares Tenir poca intel·ligència, ésser molt curt.
Ploure a semalades De matinada iniciaren la pujada al Pedraforca. El cel amenaçava pluja, va ploure a semalades. Feren el cim, arribaren xops, però contents! Ploure molt fort, a bots i barrals.
Fer petar la xerrada Cada matí anava al Casal d’Avis, feia petar la xerrada amb els seus amics, era una manera de passar l’estona agradablement. I així cada dia. Conversar; enraonar una estona de coses de poca importància.
Sense mirar cara ni ulls Les màquines o, potser l’Home, es carregaven milers d’hectàrees de selva sense mirar cara ni ulls. El pulmó de la terra empetitia greument. Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.
Ésser bufar i fer ampolles Havia nascut amb un do exquisit per la interpretació musical. Per a ella, agafar una partitura i posar-se a cantar era bufar i fer ampolles. Expressió per a indicar la facilitat amb què hom fa una cosa.
Córrer la brama Va córrer la brama que el drac havia despertat. Si era cert, calia marxar d’aquelles terres abans que la bèstia ho arrasés tot al seu pas. Ésser comentat.
Ésser un llop amb pell d’ovella Tot i que se l’apreciava, l’Abel era un llop amb pell d’ovella, era difícil de destriar quan et deia una cosa del cert o era pura inventiva. Ésser hipòcrita, poc de fiar.
Posar mal allà on no n’hi ha Aquella noia es preguntava perquè l’Home no podia ser com la resta dels animals i deixar de posar mal allà on no n’hi ha. Era el gran repte! Voler veure mal allà on no n’hi ha.
Arrossegar la cadena Arrossegar la cadena era el que li tocava fer ara, no perdia l’esperança, però, en trobar un món més just i solidari. Calia tenir paciència! Suportar penes, la dissort, una subjecció.
Treure el ventre de pena El llop caminava famolenc pel bosc, desitjant de creuar-se amb un conill per poder-lo caçar i així treure el ventre de pena. No era fàcil… Sadollar la fam. (Sadollar: satisfer plenament la gana, atipar)
Tenir cara i ulls Aquell plat servit tenia cara i ulls, entrava per la vista, bona presentació, agradable olor. I el seu sabor? Calia esbrinar-ho. Bon profit Estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa)
Picar ferro fred La Mireia insistia en fer un dibuix bonic per regalar-lo a la seva millor amiga. Picava ferro fred, els seus dots artístics no eren bons. Expressió usada per a indicar que hom s’esforça inútilment.
El món no va ésser fet en un dia El món no va ser fet en un dia, -replicà el pare. Si no haguessis deixat els deures per fer a última hora, això no passaria. Planifica’t! Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència.
Obeir el ventrell Obeir el ventrell era el més raonable a fer després d’aquell dinar tant suculent i meravellós. Mai havia degustat aquelles menges èlfiques! Pair, fer la digestió.
Perdre bous i esquelles (o el bou i les esquelles) El joc al casino li va fer perdre bous i esquelles. L’Eloi, arruïnat, es tirà al carrer, la seva vida s’havia invertit, ni casa ni llit, res. Perdre-ho tot.
Ésser un pet bufat S’empolaina de dalt a baix. La trobo més bella al natural. No hi ha remei, ella és un pet bufat, dedica molt de temps a posar-se “maca”. Ésser un presumit, un fatxenda.
Fer córrer la bruixa En el món dels negocis foscos, era conegut per fer córrer la bruixa, el seu estil mafiós i gens clar els tenia a tots estorats. Fins quan? Emprar el suborn o altres mitjans il·lícits per a obtenir alguna cosa.
Morta la cuca, mort el verí Va descobrir la causa del seu desencís, ara podria remuntar el seu estat d’ànim; morta la cuca, mort el verí, -es va dir. Aviat va millorar! Desapareguda la causa, desaparegut l’efecte.
Deixar a l’estacada Covard! Després de l’accident em va deixar a l’estacada, fugí. Dies després vaig descobrir que ell era amic meu. No hi hagué cap disculpa! Abandonar algú en un perill, una dificultat.
Tallar el bacallà Era un gran líder; tallava el bacallà en el moment adequat. La resta dels companys ho tenien clar, els portava pel camí de l’èxit del grup. Ésser el qui mana en un afer, fer la seva voluntat.
No alçar un pam de terra Malgrat no alçava un pam de terra, els seus salts eren prodigiosos; semblava que tingués molles a les cames; el coneixien com el saltimbanqui Ésser molt baix d’estatura.
Preu per preu, sabates grosses Era dia de mercadal, la mare amb les filles varen anar a comprar preu per preu, sabates grosses: mitjons, calcetes, samarretes, mocadors… Frase amb què s’aconsella d’endur-se’n, de dues en dues coses que valen el mateix preu, la més abundant, la més grossa, etc.
Posar els punts sobre les is El fill s’havia encaparrat a fer allò que volia, el pare va haver de posar els punts sobre les is, calia actuar ràpid i adreçar la situació. Dir clarament les coses.
Per Nadal cada ovella al seu corral Tota la família es reuní a casa dels avis per compartir el dinar. El més menut va exclamar: és clar, per Nadal cada ovella al seu corral! Per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família.
Treure faves d’olla Arribà, després dels cinquanta kilòmetres de la caminada. La pobra no treia faves d’olla, no podia ni explicar la seva experiència. Segué! Estar extremadament abatut, descoratjat, no poder ni parlar de tan fatigat.
Ficar-se a la gola del llop Per tal de desemmascarar aquella xarxa de narcos es va ficar a la gola del llop: molt arriscat, calia ser prudent i no aixecar cap sospita. Posar-se en el lloc o en la situació de més perill.
Adormir-se sobre els llorers Una carrera meteòrica, potser havia tocat sostre a l’empresa. Es va adormir sobre els llorers i la seva reputació va anar minvant. Llàstima! No continuar treballant o lluitant després d’haver obtingut uns quants èxits.
Fer sortir de polleguera Papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa … el feia sortir de polleguera. Prou! -va respondre el pare. Exasperar-lo, fer-li perdre la calma.
Anar-se’n a la francesa No hi havia manera de que canviés les seves formes, sempre se n’anava a la francesa. Un cas perdut, mai sabies quan marxava. Què hi farem! Sense prendre comiat, sense dir adéu.
Anar amb el cor a la mà Era el seu desig pel 2014: que tothom anés amb el cor a la mà, així el món seria més just, solidari, harmoniós, bell, agradable, equitatiu. Obrar amb sinceritat.
Aquesta entrada ha esta publicada en TUÏTCONTE. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s