Des del mes de desembre del 2013, publico un TUÏTCONTE cada dia construït a partir d’una frase feta catalana, seguint el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta
21:00: publico el conte
21:05: explicació de la frase feta
| Ficar-se de peus a la galleda | La conversa es mostrava tensa, encallada, i aquella paraula inoportuna… Es quedà sense feina, s’havia ficat de peus a la galleda. Renoi! | Dir o fer alguna cosa completament fora de propòsit, del tot inoportuna. |
| Ésser més curt que una cua de conill | Deien que aquell nen era més curt que una cua de conill; no era cert, havia sobreviscut en el bosc durant 12 anys, abandonat pels seus pares | Tenir poca intel·ligència, ésser molt curt. |
| Ploure a semalades | De matinada iniciaren la pujada al Pedraforca. El cel amenaçava pluja, va ploure a semalades. Feren el cim, arribaren xops, però contents! | Ploure molt fort, a bots i barrals. |
| Fer petar la xerrada | Cada matí anava al Casal d’Avis, feia petar la xerrada amb els seus amics, era una manera de passar l’estona agradablement. I així cada dia. | Conversar; enraonar una estona de coses de poca importància. |
| Sense mirar cara ni ulls | Les màquines o, potser l’Home, es carregaven milers d’hectàrees de selva sense mirar cara ni ulls. El pulmó de la terra empetitia greument. | Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través. |
| Ésser bufar i fer ampolles | Havia nascut amb un do exquisit per la interpretació musical. Per a ella, agafar una partitura i posar-se a cantar era bufar i fer ampolles. | Expressió per a indicar la facilitat amb què hom fa una cosa. |
| Córrer la brama | Va córrer la brama que el drac havia despertat. Si era cert, calia marxar d’aquelles terres abans que la bèstia ho arrasés tot al seu pas. | Ésser comentat. |
| Ésser un llop amb pell d’ovella | Tot i que se l’apreciava, l’Abel era un llop amb pell d’ovella, era difícil de destriar quan et deia una cosa del cert o era pura inventiva. | Ésser hipòcrita, poc de fiar. |
| Posar mal allà on no n’hi ha | Aquella noia es preguntava perquè l’Home no podia ser com la resta dels animals i deixar de posar mal allà on no n’hi ha. Era el gran repte! | Voler veure mal allà on no n’hi ha. |
| Arrossegar la cadena | Arrossegar la cadena era el que li tocava fer ara, no perdia l’esperança, però, en trobar un món més just i solidari. Calia tenir paciència! | Suportar penes, la dissort, una subjecció. |
| Treure el ventre de pena | El llop caminava famolenc pel bosc, desitjant de creuar-se amb un conill per poder-lo caçar i així treure el ventre de pena. No era fàcil… | Sadollar la fam. (Sadollar: satisfer plenament la gana, atipar) |
| Tenir cara i ulls | Aquell plat servit tenia cara i ulls, entrava per la vista, bona presentació, agradable olor. I el seu sabor? Calia esbrinar-ho. Bon profit | Estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa) |
| Picar ferro fred | La Mireia insistia en fer un dibuix bonic per regalar-lo a la seva millor amiga. Picava ferro fred, els seus dots artístics no eren bons. | Expressió usada per a indicar que hom s’esforça inútilment. |
| El món no va ésser fet en un dia | El món no va ser fet en un dia, -replicà el pare. Si no haguessis deixat els deures per fer a última hora, això no passaria. Planifica’t! | Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència. |
| Obeir el ventrell | Obeir el ventrell era el més raonable a fer després d’aquell dinar tant suculent i meravellós. Mai havia degustat aquelles menges èlfiques! | Pair, fer la digestió. |
| Perdre bous i esquelles (o el bou i les esquelles) | El joc al casino li va fer perdre bous i esquelles. L’Eloi, arruïnat, es tirà al carrer, la seva vida s’havia invertit, ni casa ni llit, res. | Perdre-ho tot. |
| Ésser un pet bufat | S’empolaina de dalt a baix. La trobo més bella al natural. No hi ha remei, ella és un pet bufat, dedica molt de temps a posar-se “maca”. | Ésser un presumit, un fatxenda. |
| Fer córrer la bruixa | En el món dels negocis foscos, era conegut per fer córrer la bruixa, el seu estil mafiós i gens clar els tenia a tots estorats. Fins quan? | Emprar el suborn o altres mitjans il·lícits per a obtenir alguna cosa. |
| Morta la cuca, mort el verí | Va descobrir la causa del seu desencís, ara podria remuntar el seu estat d’ànim; morta la cuca, mort el verí, -es va dir. Aviat va millorar! | Desapareguda la causa, desaparegut l’efecte. |
| Deixar a l’estacada | Covard! Després de l’accident em va deixar a l’estacada, fugí. Dies després vaig descobrir que ell era amic meu. No hi hagué cap disculpa! | Abandonar algú en un perill, una dificultat. |
| Tallar el bacallà | Era un gran líder; tallava el bacallà en el moment adequat. La resta dels companys ho tenien clar, els portava pel camí de l’èxit del grup. | Ésser el qui mana en un afer, fer la seva voluntat. |
| No alçar un pam de terra | Malgrat no alçava un pam de terra, els seus salts eren prodigiosos; semblava que tingués molles a les cames; el coneixien com el saltimbanqui | Ésser molt baix d’estatura. |
| Preu per preu, sabates grosses | Era dia de mercadal, la mare amb les filles varen anar a comprar preu per preu, sabates grosses: mitjons, calcetes, samarretes, mocadors… | Frase amb què s’aconsella d’endur-se’n, de dues en dues coses que valen el mateix preu, la més abundant, la més grossa, etc. |
| Posar els punts sobre les is | El fill s’havia encaparrat a fer allò que volia, el pare va haver de posar els punts sobre les is, calia actuar ràpid i adreçar la situació. | Dir clarament les coses. |
| Per Nadal cada ovella al seu corral | Tota la família es reuní a casa dels avis per compartir el dinar. El més menut va exclamar: és clar, per Nadal cada ovella al seu corral! | Per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família. |
| Treure faves d’olla | Arribà, després dels cinquanta kilòmetres de la caminada. La pobra no treia faves d’olla, no podia ni explicar la seva experiència. Segué! | Estar extremadament abatut, descoratjat, no poder ni parlar de tan fatigat. |
| Ficar-se a la gola del llop | Per tal de desemmascarar aquella xarxa de narcos es va ficar a la gola del llop: molt arriscat, calia ser prudent i no aixecar cap sospita. | Posar-se en el lloc o en la situació de més perill. |
| Adormir-se sobre els llorers | Una carrera meteòrica, potser havia tocat sostre a l’empresa. Es va adormir sobre els llorers i la seva reputació va anar minvant. Llàstima! | No continuar treballant o lluitant després d’haver obtingut uns quants èxits. |
| Fer sortir de polleguera | Papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa, papa … el feia sortir de polleguera. Prou! -va respondre el pare. | Exasperar-lo, fer-li perdre la calma. |
| Anar-se’n a la francesa | No hi havia manera de que canviés les seves formes, sempre se n’anava a la francesa. Un cas perdut, mai sabies quan marxava. Què hi farem! | Sense prendre comiat, sense dir adéu. |
| Anar amb el cor a la mà | Era el seu desig pel 2014: que tothom anés amb el cor a la mà, així el món seria més just, solidari, harmoniós, bell, agradable, equitatiu. | Obrar amb sinceritat. |
