QUÈ VA PASSAR A LES COVES DEL TOLL?

La Júlia i l’Albert estaven molt emocionats, faltava una setmana per anar uns dies de colònies escolars, que passarien en una casa prop del poble de Moià, a la comarca del Bages.

Feia dies que havien iniciat un projecte per conèixer com vivien les dones i els homes en l’època de la prehistòria en el territori que actualment és Catalunya. Una part de la feina consistia a fer una recerca d’informació i, una altra, anar a visitar les coves del Toll, per poder-se fer una idea més clara de com van viure aquells avantpassats nostres, i les coneixerien durant les colònies.

Els dos vailets, motivats per aquesta feina, van cercar informació sobre aquestes coves, ja que pensaven que podia ser interessant conèixer coses sobre elles, abans d’anar-hi. Van descobrir moltes coses: per una banda, que estaven situades dins del terme municipal del poble de Moià, a pocs quilòmetres d’aquest, en la comarca del Moianès. Per l’altra, que la cova del Toll era una de les coves d’Europa més rica en fauna de l’era del quaternari. Van haver de buscar què volia dir aquesta paraula, que els va semblar un mica estranya, i van trobar que el quaternari era el període geològic que anava des del final de l’època del pliocè (fa uns 1.806 milions d’anys) fins a l’actualitat.

També van descobrir que aquestes coves havien estat habitades durant el neolític, que és un període de la prehistòria en el qual es van produir innovacions d’una gran transcendència: els homes i les dones van descobrir l’agricultura i la ramaderia, i es van convertir en éssers sedentaris.

L’Albert i la Júlia havien après moltes coses en aquesta recerca inicial d’informació.

I va arribar el dia desitjat. La nit anterior, la majoria dels vailets de la classe no havien dormit gaire: estaven neguitosos per anar de colònies. Tots van arribar molt puntuals a l’escola, ja que la mestra els havia dit que si algú arribava tard, no podria marxar i es quedaria aquells tres dies a l’escola.

Al pati de l’escola, ben carregats amb les seves motxilles, amb les cares il·luminades d’energia i d’il·lusió, els infants esperaven impacients que l’autocar els recollís. Tot estava a punt per iniciar les colònies. I, amb puntualitat, l’autocar va arribar. La mestra va organitzar de manera endreçada les motxilles en el gran maleter que tenen aquests automòbils.

I després, van pujar i van seure per parelles. La Júlia i l’Albert ho van fer junts. Tota aquella mainada estava emocionada, contenta i entusiasmada. Des de dalt de l’autocar es van acomiadar dels seus familiars, i a alguns d’ells els va caure alguna llàgrima. Tot seguit es van tancar les portes i van començar el camí.

Ara és el moment d’explicar-vos que la mestra havia preparat un concurs amb l’objectiu que els infants es fixessin molt en aquells llocs per on anaven passant de camí cap a Moià. La mestra els va donar un paper on hi havia tota una llista de noms de municipis de Catalunya, i havien d’anar marcant per quins passaven. El concurs es feia per parelles, tal com anaven asseguts. Aquí teniu el resultat de la Júlia i l’Albert:

MOLLERUSSA                                                  TERRASSA

CALAF                                                                BARCELONA

GIRONA                                                              MANRESA

LA SEU D’URGELL                                              TÀRREGA

CALDERS                                                          PALAFRUGELL

LLEIDA                                                               MOIÀ

Finalment, després d’unes dues hores de camí, van arribar a la casa de colònies. Feia un dia esplèndid i la previsió meteorològica per aquells dies era molt bona: que bé, perquè anar de colònies i haver-se de quedar dins de la casa per la pluja, ja em direu! Quina mala sort!

Allí els esperaven uns monitors. El primer que van fer va ser recollir les seves motxilles i instal·lar-se en les habitacions. Un cop fet això, els monitors van explicar als infants quina era la planificació de les activitats per aquells tres dies. Tots estaven molt atents, ja que desitjaven saber tot el que farien i, sobretot, per saber quan anirien a visitar les coves del Toll, que seria l’endemà al matí.

Aquell primer dia de colònies va ser molt intens, ple d’activitats, moltes d’elles relacionades amb l’entorn natural on es trobaven. Segurament, la que els va agrada més va ser el joc de nit “La recerca del tresor”, amb les llanternes. Jugar mig a les foques tenia un atractiu ben especial.

L’endemà era el dia esperat pels infants des de feia força temps. Finalment coneixerien les coves del Toll. Després d’esmorzar, els monitors els van explicar que per anar a les coves, com que no eren gaire lluny de la casa on estaven allotjats, i que com que ells eren de cinquè de primària i ja podien fer una bona caminada, hi anirien fent un joc de pistes. De fet, l’activitat d’aquell dia duraria fins pràcticament l’hora de sopar. Serien tota l’estona fora de la casa que els acollia. Dinarien a les coves del Toll.

Primer van fer un joc per crear grups de cinc infants a l’atzar amb l’objectiu que, durant la caminada, seguint les pistes, no anessin sempre els més amics junts. Un cop fets els grups, els monitors els van explicar que cada grup marxaria per separat i que cada cinc minuts en sortiria un des de la casa. Calia seguir uns senyals que anaven indicant el camí. Els monitors estarien repartits pel recorregut, de manera que podrien controlar que tots els grups anessin pel camí correcte. Era senzill, només calia seguir aquestes pistes:

diapositiva1

Mica en mica, cada grup al seu torn, va començar la caminada. El més sorprenent per a tots els nens i nenes va ser que, durant el trajecte, van anar trobant diversos personatges: una dona i un home del neolític, un ós bru, una hiena…

Un dels monitors vestit d’antropòleg els esperava just a l’entrada de les coves del Toll. Un cop van arribar tots els grups i la resta de monitors que anaven disfressats, es disposaren a entrar-hi. Aquest era el moment més emocionant. Com serien aquestes coves? Què hi veurien? Què hi trobarien? Com que eren unes coves en les quals avui dia encara s’hi fan excavacions per estudiar-les, estaven il·luminades i no calia portar una llanterna.

Una de les monitores s’havia especialitzat en aquella cova i dominava molt bé tot allò que els científics havien anat trobant i les teories que tenien sobre ella. Mentre anaven caminant, poc a poc, per l’interior, els anava explicant que aquelles coves tant les havien fet servir alguns animals com a refugi, com el neandertal per viure-hi. D’entrada, aquells nois i noies es van assabentar que les coves del Toll es coneixien amb aquest nom, però que en realitat era un conjunt de dues coves: la cova del Toll i la cova de la Toixonera, que havien estat formades gràcies a corrents d’aigua subterrània. També van aprendre que, a partir de diverses excavacions que s’havien fet en aquestes coves, es van trobar moltes restes d’animals vertebrats del quaternari i de la presència humana en l’època del neolític. I també els va explicar moltes altres coses que en una altra ocasió us contaré. Van poder veure algunes estalactites i estalagmites i varen aprendre com es formaven aquelles columnes capritxoses i, alhora, artístiques.

Un cop finalitzada la visita de les coves, van sortir a l’exterior. Quina il·lusió tornar a veure la llum del sol. Era l’hora de dinar i els mateixos cuiners de la casa de colònies, amb una furgoneta, van portar el dinar fins on era el grup de nois i noies. Es van allunyar uns metres de les coves, on hi havia unes cabanes que volien simular les construccions dels homes que van viure en el neolític, i allí, asseguts a l’ombra d’unes grans alzines, van dinar.

Després de menjar tindrien una estona de temps lliure abans de tornar cap a la casa de colònies.

La Júlia i l’Albert tenien ganes de tornar a veure les coves. D’amagatotis de la resta, hi van anar. Ara estaven sols. Van recórrer de nou aquelles coves, recordant tot el que la monitora els havia explicat. Ara, però, tot i ser la mateixa cova, el mateix camí interior, semblava diferent als seus ulls, perquè l’interior ja no estava il·luminat com abans, només per uns petits raigs de llum que sortien de les seves llanternes. Van jugar a ser homes i dones del neolític, simulaven que encenien una foguera amb unes branques i que construïen recipients de diverses formes amb el fang que trobaven dins de la mateixa cova; que pintaven les parets de la cova simulant una cacera d’animals que els proporcionarien aliment i pells per abrigar-se… Van estar més d’una hora allí sols, fins que es van adonar que era el moment de sortir i anar a retrobar-se en el lloc on havien dinat per tornar tots junts cap a la casa de colònies.

Van sortir de dins del seu amagatall, es van quedar enlluernats en deixar la foscor de la cova, la seva vista s’havia acostumat a la poca claror de les llanternes amb les que s’havien il·luminat tota aquella estona. Els seus ulls i les seves cares resplendien d’emoció, d’entusiasme i de felicitat. Alguna cosa havia transformat aquelles dues criatures!

I les colònies van seguir plenes d’activitats. Tot aquell grup de nois i noies s’ho va passar molt bé. Van tornar cap a casa molt cansats però, alhora, contents i engrescats d’aquella experiència tan enriquidora.

I arribats fins aquí, potser us preguntareu: i què va passar d’especial a les coves del Toll? Doncs, mireu, han transcorregut quaranta cinc anys d’aquelles colònies a Moià. Ara la Júlia i l’Albert continuen essent molt bons amics, però a més són dos grans antropòlegs reconeguts a nivell internacional. Aquella coneixença de les coves, aquelles convivències, els va fer descobrir la seva vocació de científics interessats en l’evolució de l’ésser humà. Han publicat diversos llibres i documentals. Vet aquí que això és el que va passar a les coves del Toll.

Conte escrit al febrer del 2015

Aquesta entrada ha esta publicada en IMAGINACIÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s