LA PAU

Aquella setmana, a l’escola, havien parlat i treballat sobre la pau. Que n’era d’important fer-ho en aquests moments on tanta falta hi feia!

Havien conegut diverses persones que destacaren per les seves accions a favor de la pau, persones que havien lluitat per demostrar que la violència no porta enlloc, ans al contrari, a produir-ne més.

Els mestres d’aquella escola eren perseverants en el seu treball i en la seva voluntat de donar a conèixer aquells valors que ajuden la persona a esdevenir responsable i compromesa amb el seu entorn. Però no només donar-los a conèixer sinó posar-los en pràctica, es negaven a picar ferro fred.

Més enllà d’aquella setmana, amb els alumnes de batxillerat van fer un treball molt interessant que consistia en realitzar un seguiment periodístic, durant un parell de mesos, de l’evolució d’un conflicte bèl·lic que ja feia diversos anys que durava i que semblava que ningú era capaç de donar-hi una solució. A partir d’això, anaren coneixent els motius que van portar a l’inici de la guerra civil; els interessos que tenien cada un dels bàndols enfrontats; com aquell conflicte es va internacionalitzar i altres països s’anaven involucrant en una guerra que no duia enlloc.

L’interès dels alumnes per aquell treball anava creixent dia a dia perquè cada jornada que passava la situació del conflicte anava variant i s’anava complicant cada vegada més. Per això, van decidir fer uns murals on poder reflectir tot allò que anaven coneixent i analitzant aquells aspectes de la “humanitat” que no els agradaven: l’egoisme, l’ànsia de poder, fanatismes religiosos… Volien arribar a fer una exposició per a què tots els alumnes de l’escola la poguessin veure i aprendre, alhora, moltes coses. Per fer aquesta feina, que va ser una iniciativa seva, van decidir donar-se més temps ja que el món no va ésser fet en un dia.

I ho varen aconseguir. L’exposició es va obrir. A l’entrada de la sala on hi havia tot el treball fet es podia llegir la següent frase: “LA PAU ÉS POSSIBLE, ARREMANGA’T I COMENÇA A CONSTRUIR-LA”. Aquella exposició tenia cara i ulls. Fins i tot, la televisió local s’hi va interessar.

Escrit el diumenge 31 de gener de 2016


FRASES FETES UTILITZADES:

* Tenir cara i ulls: estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa).

* Picar ferro fred: expressió usada per a indicar que hom s’esforça inútilment.

* El món no va ésser fet en un dia: expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en DEL TUÏTCONTE AL CONTE BREU. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s