ELS GRÀNULS DE GEL

Aquell estiu semblava més calorós que els dels darrers anys. La Txell i el Bru decidiren anar a prendre alguna cosa fresca per tal de sentir-se una mica alleugerats de les altes temperatures.

Ja eren asseguts en una terrassa esperant el deliciós granissat mentre el Bru llegia amb cara perplexa una notícia del diari local.

– Txell escolta: dos infants del municipi han desaparegut i ningú en sap res. Una àvia abans que s’esfumessin va sentir que un deia a l’altre: “com m’agradaria convertir-me en un grànul de gel i viure dins un granissat”…

La Txell no se’n sabia avenir del què acabava d’escoltar.

Tot seguit els van portar els dos granissats, l’un era de llimona i, l’altre, de maduixa. Això faria calmar la set dels dos joves i sentir-se millor, almenys per una estona.

Hhhfff… que bo, dolç i fresc –va comentar la Txell.

– Hhhfff… tens tota la raó!

– Quin mareig –es va sentir a l’interior d’un dels gots. Quantes voltes m’han fet donar. Estàs per aquí?

Ell, el grànul de gel, buscava la seva germana. Semblava que no hi era.

I Ella, també marejada, buscava el seu germà.

Finalment entre els vidres es varen poder veure. La mala notícia és que cada un d’ells estava en un dels gots, la bona és que estaven força a prop l’un de l’altre.

Els dos grànuls de gel es preguntaven què podrien fer per tornar a estar junts.

Ella feia senyals al seu germà d’anar cap al cul del got i aquest, la va entendre, i ho feu. Però, què podrien fer per sortir del got, retrobar-se i no ser engolits pels dos joves?

De moment decidiren quedar-se al cul del got, no perdre’s de vista i observar el que feien els dos joves.

El Bru i la Txell s’explicaven acudits i reien fent grans gesticulacions. De tant en tant, remenada i xucladeta. I Ell i Ella, altra vegada marejats i, a corre-cuita, cap al fons del vas i a buscar-se novament amb la mirada.

Ell i Ella seguien observant intensament els moviments de la Txell i del Bru. Fins que a la fi varen veure que l’un amb l’altre s’apropaven més del que ho havien fet fins ara. Ajuntaven els gots i, lentament, agafant la canyeta de xuclar entre els dits índex i polze, la treien del seu got i la posaven en l’altre.

Va ser el moment que Ella es va posar dins de la canyeta i va anar a parar al got on era Ell. Fent uns moviments àgils va sortir de dins de la canyeta i de seguida es varen retrobar i, tot van ser petons i abraçades.

– Hhhfff… boníssim! –va exclamar el Bru després d’una llarga xuclada del granissat de la Txell.

Hhhfff… molt saborós! –va opinar la Txell un cop va provar el granissat d’En Bru.

Aquelles dues canyetes retornaren als seus llocs d’origen. I la Txell i el Bru, de tant en tant, enmig de la seva animada conversa, feien una xuclada.

Mica en mica, el contingut de cada un dels vasos anava disminuint. Ell i Ella, que des de feia una estona estaven en el got amb el granissat de llimona, s’anaven posant nerviosos ja que no se’ls acudia què fer per tal de no ser engolits per aquella canyeta i anar a parar a l’estómac de la Txell.

Pràcticament ja no quedava contingut en el got i la Txell es disposà a fer l’última glopada. Va ser tant intensa, que Ell i Ella van introduir-se dins de la canyeta i…

En aquell instant, la mare neguitosa es va despertar. S’aixecà violentament del llit i es dirigí cap a l’habitació dels nens. Allí els va veure: l’Arnau i la Martina dormien plàcidament, com cada dia.

La mare es va eixugar la suor del front i va tornar al seu llit.

Conte escrit al juliol 2014

Aquesta entrada ha esta publicada en IMAGINACIÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s