L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana. Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com També queden recollits mensualment a: storify.com
Aquestes publicacions són diàries i segueixen el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta catalana
21:00: publico el tuïtconte
21:05: breu explicació del significat de la frase feta.
SETEMBRE DE 2014
| Ésser de mira’m i no em toquis | Has vist, mare, quina taula m’he comprat? M’ha sortit molt bé de preu. Sí, és de mira’m i no em toquis. Massa bé de preu l’has comprada! | Tenir poca consistència. |
| Estar ferit d’ala | Estar ferit d’ala a la seva edat era compromès. Només tenia 45 anys, dona i tres filles boniques com tres roses. La salut no l’acompanyà. | Estar tocat de mal, tenir una malaltia greu. |
| Fer anar de qualsevol manera | Va agafar per primera vegada el tractor. El va fer anar de qualsevol manera. Aquell camp va quedar segat d’una manera desastrosa. | Malmenar |
| Fer la bona | L’havia acompanyada molts anys de la seva vida, li tenia un gran respecte i estimació… per això, ara que envellia li volia fer la bona. | Afalagar |
| Fer guardiola | Mare, m’agradaria tant anar a un parc d’atraccions! -digué la filla amb dolça veu. Hauràs de fer guardiola, -li respongué somrient la mare. | Guardar diners |
| Fer paret seca | Va costar-li menjar de la manera que ho feia la gent d’aquella comunitat rural. Ell no estava acostumat a fer paret seca. | Menjar sense beure |
| Fugir de fam i de feina | Tot i que s’havia compromès en elaborar aquell projecte, fugir de fam i de feina. La seva companya es decebrà per aquella sobtada actitud. | Desentendre’s |
| Gastar saliva en va | Ell, fent veure que l’escoltava, pensava que el seu interlocutor gastava saliva en va. Tenia claríssim que acabaria fent el que creia! | Intentar inútilment convèncer |
| Haver deixat la clofolla de l’ou | Ha acabat els estudis. Ara arriba l’hora de la veritat, amb l’exercici de la seva professió haurà deixat la clofolla de l’ou. Bona feina! | Ésser inexpert |
| Ja ho trobarem | – Ostres Miquel, m’he deixat els diners a casa. No m’havia passat mai. – Ja ho trobarem -li respongué, emporta t’ho. | Expressió per a proposar un cobrament. |
| Mantenir a ratlla | Ja estava cansat de les intervencions provocatives d’aquell alumne. Va decidir mantenir-lo a ratlla. Parlaria amb ell per fer-lo reflexionar. | Limitar l’actuació inconvenient d’algú. Aturar. |
| No calar gaire | L’alumne va anar a veure el seu mestre d’història per fer una reclamació de la baixa nota del seu treball. La nota era perquè no calar gaire. | No aprofundir, tenir poca intel·ligència. |
| No haver-hi pany que tanqui | No haver-hi pany que tanqui: varen començar l’any amb moltes dificultats, res els sortia bé; tot eren entrebancs, complicacions i obstacles. | Anar tot malament. |
| No saber el que es pesca | L’edat li començava a pesar, poc a poc ja no sabia el que es pescava. Mica en mica perdia la memòria, ja no recordava el nom dels seus fills. | No tenir el coneixement clar. |
| No tocar quarts ni hores | Semblava difícil de creure; aquella mossa alegra, viva, il·lusionada, treballadora.. de la nit al dia, no tocava quarts ni hores. | No tenir el coneixement clar. |
| Obrir en canal | Aquella carnissera obria en canal els animals que venia a la botiga. Ho podia fer amb els ulls tancats de tant traçuda com era. | Obrir de dalt a baix un animal. |
| Pagar amb blat (o palla) vell (o vella) | En aquella fira de l’intercanvi es pagava amb blat vell. Les bases de l’organització prohibien pagar les compres amb diners convencionals. | Pagar amb el producte de la cosa comprada. |
| Penjar les barres al sostre | Se li notava clarament en l’expressió de la cara, en el seu posat, en les seves paraules. La depressió el feia penjar les barres al sostre. | No menjar. No tenir gana. |
| Pixar fora de test | Era un gran xerraire, escoltant-lo semblava que en sabia, de tot i mes, però força sovint, en les seves converses pixava fora de test. | Dir o cometre un despropòsit. Anar errat. |
| Plorar a llàgrima viva | De nenes es varen conèixer i la seva amistat les va unir sempre. Un greu accident s’emportà l’Anna, i la Núria va plorar a llàgrima viva. | Plorar amargament. |
| Prendre la mida (a algú) | Després de dotze anys de festeig, aquella parella ja s’havien pres la mida mútuament. Ja estaven convençuts que podien fer el següent pas… | Saber-ne les peculiaritats. |
| Quedar a deure | Arribaren de les vacances. A casa tenien ben poca cosa. Se n’anà a la botiga de queviures a fer força compres; tantes que quedar a deure. | No pagar. |
| Rebre amb els braços oberts | Durant aquells anys de voluntariat a la ciutat de El Alto, no sé pas quantes vegades aquella gent em va rebre amb els braços oberts! | Rebre volenterosament. |
| Saber el com i el què | Li ho havia repetit moltes vegades al seu fill: per saber el com i el què de cada un dels aparells, has de llegir bé les instruccions. | Estar ben assabentat. |
| Sortir de la capsa | Talment sempre sortia de la capsa. Era delicada en la manera de vestir, en el seu pentinat, en el seu parlar. Havia nascut per ésser així! | Anar molt polit. |
| Tancar la porta pels nassos | Va anar a parlar amb el superior per exposar-li una qüestió que creia que no funcionava prou bé. I aquest li va tancar la porta pels nassos. | Despatxar algú de mala manera. |
| Tenir cara de merda d’oca | Es llevà, anar al lavabo i al mirar-se al mirall esglaiada cridà, tenia la cara de merda d’oca. Un cop més tranquil·la decidí anar al metge. | Estar esgrogueït. |
| Tenir grapa | No sabia massa com podia ser que aquella novel·la tingués grapa. Se n’havien venut molts, d’exemplars. Però ella que l’havia llegida… | Atraure |
| Tenir per a fer bullir l’olla | Per molt que aquell govern va jurar i perjurar que hi hauria feina per a tothom, la majoria de la gent no tenia per a fer bullir l’olla. | Tenir els recursos indispensables per a viure. |
| Tirar-se de cap a les parets | Tot li sortia malament; se li va espatllar el cotxe, després es va trencar la cama baixant unes escales, volia tirar-se de cap a les parets. | Desesperar-se |
ELS CONTES D'EN TONI MASSAGUÉ 