L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana. Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com També queden recollits mensualment a: storify.com
Aquestes publicacions són diàries i segueixen el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta catalana
21:00: publico el tuïtconte
21:05: breu explicació del significat de la frase feta.
OCTUBRE DE 2014
| Tocar la cama del mal | No s’ho volia creure, el seu millor amic li va tocar la cama del mal. Mai hagués imaginat que fos capaç de fer-li aquella traïció. | Dir o fer a algú quelcom que l’afecta molt. |
| Treure de mare | Aquell queixal, aquell dolor, aquella desesperació… el treia de mare. Se n’anà ràpidament al dentista a buscar una solució, no podia més. | Exasperar. |
| Valer més la salsa que el peix | Aquells embalums de les joguines eren escandalosos, valia més la salsa que el peix: el contingut esdevenia ridícul, una enganyifa. | Valer més l’accessori que l’essencial. |
| Voler temps | L’elaboració d’aquella menja exquisida vol temps. Aquest és el seu secret, foc lent, remenada de tant en tant, un polsim de sal i orenga. | Ésser lent a produir-se. |
| Abaixar el front | Abaixà el front. N’estava ben penedit. No havia mesurat bé les conseqüències, mai havia pensat que allò arribés tant lluny. Va ser un error. | Sentir vergonya, reconèixer-se culpable. |
| Anar a la deriva | Aquella boira baixa tan densa era del tot desorientadora. Anava a la deriva, ni la brúixola ni el GPS semblaven la millor solució. Què fer? | Anar sense direcció. |
| Anar per mal camí | La solució d’aquell conflicte anava pel mal camí. Les dues parts estaven massa tancades en les seves opcions i no hi havia obertura de mires. | 1. Extraviar-se, malejar-se. 2. Empitjorar. |
| A una altra porta en donen dos | Sap què? No cal que insisteixi, no tregui més exemplars, no vull l’enciclopèdia… ha estat molt amable. Va! A una altra porta en donen dos. | Dit per treure’s del davant algú que pretén enganyar-nos. |
| Baixar bandera (o abatre bandera) | La partida d’escacs semblava que no tindria fi. Els dos jugadors, concentrats, volien la victòria. Finalment, un d’ells baixar la bandera. | Cedir, rendir-se. |
| Cadascú per on l’enfila | Allò era una disbauxa, cadascú feia el que li semblava, cadascú per on l’enfila, cadascú al seu aire, cadascú al seu criteri.. | Segons el criteri, mania o afecció de cadascú. |
| Cagar-se en la mare que va parir (algú) | Quina persona tant malparlada, grollera i barroera; era impressionant. El seu insult més freqüent era cagar-se en la mare que va parir. | Expressió per a insultar greument algú. |
| Córrer de boca en boca | Els havia tocat la grossa de Nadal. Aquella família humil no ho creia. La bona nova va córrer de boca en boca per tot el poble | Divulgar-se. |
| Defensar a capa i espasa | Defensava a capa i espasa la seva innocència. No comprenia com algú volia arruïnar-lo per tota la vida, a ell que era una bona persona. | Utilitzar tots els mitjans. |
| Deixar refredar (una qüestió) | Va decidir deixar refredar la decisió. Prendre-la en aquell moment hagués estat precipitat i poc encertat. Volia reflexionar bé. | Ajornar-la. |
| Donar carbassa | S’havia enfurismat que li donés carbassa el seu millor amic. Tenia raó, a un amic de veritat no se li podia fer una cosa així. Robar, no! | 1. Reprovar.
2. Menysprear. |
| Donar-se to | Havia captat l’interès d’aquella noia de bona família. Volia heretar la fortuna dels seus futurs sogres. Ells es donava to. | Tenir pretensions. |
| Eixamplar-se el pit | Quan va rebre aquella notícia esperada, se li eixamplà el pit. El seu marit havia vençut la malaltia i començava el camí de millora. | Sentir-se alleujat. |
| Ensenyar les dents | Aquell equip modest, lluitador i il·lusionat, va ensenyar les dents fins a l’últim segon de partit al totpoderós d’aquella lliga desigual. | Enfrontar-se. |
| Ésser bo com el pa | Aquell mestre era bo com el pa. Estimava els seus alumnes. Dedicava el temps que calgués a que cada un d’ells aprengués al seu ritme. | Ésser molt bo. |
| Ésser un perepunyetes | – A l’arròs hi poses julivert? I orenga? I pebre? I farigola? I safrà? I oli d’oliva verge? I arròs? – Ets un perepunyetes. Deixa’m cuinar. | Romancer, busca-raons. |
| Estimar (cadascú) la seva pell | Per molt que varen insistir-li, no va voler entrar en aquell afer brut i corrupte. Ell estimava la seva pell i no volia espifiar-la. | Salvaguardar-se. |
| Fer befa de | Van encertar l’espectacle. Aquell monòleg era molt crític i amb gran sentit de l’humor. Els seus paràgrafs feien befa de la situació actual. | Ridiculitzar. |
| Fer bons pets i bones gambades | Amb molt esforç, dedicant-t’hi qui sap quantes hores, el seu negoci començava a fer bons pets i bones gambades. Estava il·lusionada! | Prosperar. |
| Fer la llei | Aquell govern se sentia fort per fer la llei. No els importava saber el parer de milers de persones que volien expressar la seva opinió. | Imposar-se. |
| Fer pampallugues els ulls | Després de sentir aquella notícia, li feien pampallugues els ulls. No entenia res de res. Es sentia estorat, perplex, commogut. | Sorprendre’s. |
| Fer-se creus | Se’n feia creus. No podia ser que no hi hagués ningú a la cua. D’aquí cinc minuts començaven les rebaixes d’hivern d’aquells grans magatzems. | Estranyar-se. |
| Fer-se (quelcom) una muntanya | Havia perdut l’oportunitat de renovar-se el carnet de conduir. Ara el necessitava novament; se li feia una muntanya tornar-lo a obtenir. | Semblar-li difícil. |
| Ficar-se al barret | Feia molt temps que s’havia ficat al barret. Cada cop ho veia més clar: calia organitzar un festival de contes, la seva ciutat el mereixia. | Tenir una idea fixa. |
| Haver de fer cagar molts culs | Durant una bona temporada va haver de fer cagar molts culs. Aquells projectes socials depenien dels ajuts rebuts i no sempre arribaven. | Haver de mantenir molta gent. |
| Jugar brut | No podia tolerar les persones que jugaven brut. Per això amb els seus alumnes parlaven i analitzaven altres valors totalment oposats. | Procedir deslleialment. |
| Néixer femella | Hi varen posar moltes il·lusions i esforços per tirar endavant aquella activitat solidària, semblava, però, que havia nascut femella. | Frustrar-se un propòsit. |
ELS CONTES D'EN TONI MASSAGUÉ 