L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com També queden recollits mensualment a: storify.com
Aquestes publicacions són diàries i segueixen el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta catalana
21:00: publico el tuïtconte
21:05: breu explicació del significat de la frase feta.
NOVEMBRE DE 2014
No cantar-ne gall ni gallina | El seu pas per aquella institució va ser no cantar-ne gall ni gallina. La seva presència va ser tan i tant discreta que ningú el recordava. | Ésser oblidat. |
No menjar per no cagar | Aquell home reunia a casa seva tota mena de riqueses i fortunes. Aquesta era la seva essència, no menjar per no cagar. Tot ho volia! | Ésser molt avar. |
No tenir-hi art ni part en | En aquell afer familiar ell no tenia cap mena d’implicació, de fet mai no tenia ni art ni part en cap assumpte. No mostrava cap interès! | No tenir intervenció ni interès en quelcom. |
Obrir els llavis | Aquelles dues germanes, cada dia abans d’adormir-se, estirades al llit, obrien els llavis una llarga estona, s’explicaven boniques històries. | Parlar. |
Pagant altri | Anava tan despitada, que després de fer la compra, enduent-se una cistella plena de queviures, va sortir de la botiga pagant l’altri. | Sense pagar. |
Pagar a peu coix | Encara faltaven dues setmanes per a que la Neus anés d’excursió a la granja. La mare volia pagar a peu coix aquella activitat. Tenia pressa. | Amb presses. |
Passar de llis | Varen alertar de que un tren havia estat segrestat durant el matí d’aquell dia. Passava de llis per cada una de les estacions. On pararia? | No aturar-se en un lloc. |
No fer mal a una mosca | Aquella dona se la recordaria perquè era incapaç de fer mal a una mosca; sempre disposada a ajudar qui calgués encara que no el conegués. | Ésser incapaç de fer mal a ningú. |
Pesar les paraules | Per conversar amb ell sempre calia disposar de força temps i no tenir pressa. En cada una de les seves intervencions pesava les paraules. | Reflexionar abans de parlar. |
Poder senyar-se | Podrien senyar-se abans de que s’iniciés aquell judici tan poc esperat. Malgrat els havien enganyat, no hi havia esperances de guanyar-lo. | Prevenir-se per a un esdeveniment gravós o difícil. |
Posar les ànsies sota el coixí | Després d’aquell dia tan difícil, farcit de problemes i d’angoixes, va arribar a casa i només desitjava posar les ànsies sota el coixí. | Dormir tranquil·lament. |
Quedar glaçat | Va quedar-se glaçada després de llegir aquella carta. No s’ho podia creure. La seva parella havia decidit fugir i deixar-la sense més. | Sorprendre’s en gran manera; atonir-se. |
Rebre el carpó | Ell que era el més petit i esquifit d’aquell grup d’adolescents va rebre el carpó. Marxà a casa coixejant visiblement i amb un ull de vellut. | 1. Ésser apallissat. 2. Resultar perjudicat. |
Saber amb qui es juga els diners | Sabia amb qui es jugava els diners; havia estudiat acuradament la competència abans d’iniciar el seu negoci. La seva oferta seria innovadora. | Conèixer la importància de l’oponent, o d’aquells amb qui cal relacionar-se. |
Saltar de peus a terra | Aquell diumenge de tardor, plujós i fred, no volia saltar de peus a terra. Allí dins, ben calent, s’hi estava tan i tan bé! | Llevar-se. |
Tallar caps | Estava decidit a tallar caps. La situació d’aquell grup d’adolescents era insostenible. O els feia reflexionar o les coses empitjorarien. | Resoldre de manera expeditiva. |
Tenir bon paladar | Tenia bon paladar, un gust exquisit i refinat. Ella no portava, a qualsevol restaurant, les seves amistats. Era primmirada. | 1. Ésser saborós. 2. Tenir sentit del gust. 3. Tenir bon sentit estètic. |
Tenir el pare alcalde | Va saber aprofitar les circumstàncies que li donava la vida. Tenia el pare alcalde. La seva carrera no parava d’anar més i més lluny. | Poder valer-se d’influències. |
Tenir en fàstic | Per més i més que s’esforçava, tenia en fàstic les matemàtiques. No li agradaven les classes com tampoc fer els deures. | Avorrir. |
Tirar aigua al mar | Tirà l’aigua al mar. Totes les hores dedicades a aquell projecte no havien servit per a res. L’estratègia no va ser l’encertada. | Fer feina en va. |
Tirar amb bala | Va nois, tireu amb bala. Vinga que ho podeu aconseguir cridava l’entrenador. Aquells joves estaven a punt d’aconseguir una gran victòria. | Atacar fort. |
Treure en un cabasset al sol | Tothom ho sabia: aquell hotel treia en un cabasset al sol. La gent marxava amb un molt bon regust de boca pel tracte rebut. | Tractar amb tota mena d’atencions. |
Vendre la casa i anar a lloguer | Va arribar el moment de vendre la casa i anar a lloguer. Aquella parella amb molt d’esforç acabava de pagar l’hipoteca del pis. Quin respir! | Liquidar una situació. |
Ventar les campanes | Varen ventar les campanes per aquí i per allà. Estaven joiosos per aquell descobriment insòlit que salvaria moltes vides humanes. | Celebrar amb alegria. |
Vessar la mesura | Tot i que la boira baixa no marxava, varen seguir la travessa de muntanya, només amb un altímetre i un mapa. Van vessar la mesura. Arribaren! | Portar les coses a l’extrem. |
Abreujar camí | Varen decidir abreujar camí i no els va sortir bé: acabaren fent més voltes que si haguessin seguit el camí principal. El GPS no marcava bé. | Fer més breu o curta la durada o l’extensió d’un camí o desplaçament. |
Anar a la misèria | El joc l’havia emmalaltit greu meu. Quantes monedes engolides per aquella màquina guanyadora. Anà a la misèria. Ho perdé tot. | Arruïnar-se, perdre’s. |
Ofendre l’aire (a algú) | Ofendre l’aire és com l’atendria. Feia més de tres dècades que no es veien. Vivien molt allunyats un de l’altre. I quina il·lusió trobar-se. | Ésser delicat en extrem. |
Anar l’ull al bou | Tot i que li havia deixat els diners, no sabia si obrava bé. No era el d’abans. Anar l’ull al bou és el que faria per si de cas. | Malfiar-se. |
Ballar l’aigua als ulls | Aquell espectacle de circ era impressionant i meravellós. Mai havia presenciat una cosa igual. Li ballava l’aigua als ulls. Fantàstic! | 1. Enlluernar. 2.Il·lusionar. |