L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com També queden recollits mensualment a: storify.com
Aquestes publicacions són diàries i segueixen el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta catalana
21:00: publico el tuïtconte
21:05: breu explicació del significat de la frase feta.
DESEMBRE DE 2014
| Esperar en candeletes | Durant 365 dies va escriure curtes històries i, ara, esperava amb candeletes el primer aniversari d’aquelles narracions. Felicitats! | Esperar amb il·lusió. |
| Ésser de plànyer | Era un gran pessimista. Tot ho veia fosc, tot ho trobava difícil, tot esdevenia complicat, tot era embolicat… Era de plànyer aquell xicot! | Ésser llastimós. |
| Estar a la glòria | Estava a la glòria. Aquella campanya solidària que havia promogut esdevingué un èxit. La gent es va desviure per participar-hi. | Sentir-se complagut. |
| Estar ben fresc | Havia begut massa. Tot i així va decidir conduir. I es va saltar diverses normes de circulació. L’aturaren i… Estava ben fresc! | Trobar-se en dificultats. |
| Estirar els ossos | Mai havia vist una persona que practiqués tan eficientment l’esport d’estirar els ossos. El sofà era com una apèndix del seu cos. | Jeure. |
| Fer compliments | Fou la primera vegada que dinà a casa de la seva núvia i la seva família. Quina vergonya va passar quan li van dir: “no facis compliments”. | Estar-se de fer alguna cosa per timidesa o respecte. |
| Obrir els ulls | Era la primera vegada que aniria sola a Barcelona. Obre els ulls. A Barcelona hi ha molta gent i molt enrenou -li va dir la mare. | Vigilar. |
| Obrir els ulls (a algú) | Era necessari parlar amb ella detingudament i tranquil·la per obrir-li els ulls sobre aquella situació que la podria dur cap a la perdició. | Fer-li veure la realitat. |
| Fer muts i a la gàbia | Aquell grup d’adolescents en sabien de fer muts i a la gàbia. Quan no els convenia que se sabés alguna cosa, no deien res de res. | Callar. |
| Fer-se la part del lleó | En totes les converses es feia la part del lleó, sempre esdevenia el centre d’atenció. Li agradava que la resta parlessin d’ell. | Acaparar. |
| Guanyar punts | Una manera de guanyar punts era entrar a formar part d’una “junta veïnal”. I des d’allí fer el salt cap a un càrrec a l’alcaldia. | Adquirir mèrits. |
| Haver-hi mar de fons | Ja feia força temps que en la relació d’aquella jove parella hi havia mar de fons. S’esforçarien per calmar l’onatge i arribar a bon port? | Haver-hi desavinences. |
| L’escriure fa perdre el llegir | L’escriure fa perdre l’essencial: aquesta fou la filosofia de vida de l’avi. Sempre es fixà amb les coses importants, les que et fan créixer. | Es diu a qui descuida l’essencial i es deixa dur de coses secundàries. |
| Moure un sacramental | De sobte, els va comunicar que no participaria d’aquella activitat, tot i que va ser el gran impulsor. Aquella decisió mogué un sacramental. | Causar un daltabaix. |
| Negar-se en poca aigua (igual: ofegar-se en poca aigua) | Quin caràcter, el seu. Al menor indici es negava en poca aigua. Aquesta actitud no el deixava créixer i madurar correctament. | Descoratjar-se fàcilment. |
| No saber què es manega | Fa veure que domina aquella situació però en realitat no sap què es manega. Vist des de fora sembla tot un expert en la matèria. | Desconèixer la situació. |
| Obrir la mà | Era així, obria la mà a tothom. Era una dona que reflectia una pau interior immensament lluminosa. Casa seva, era la de qui ho necessités. | Ésser generós. |
| Passar-la negra | Va passar-la negra; aquell viatge havia estat maleït, perdé tota la seva documentació, els diners, els estris personals… tot! | Passar molts contratemps. |
| Portar les regnes | Portava les regnes d’aquella organització com qui no vol la cosa. Les circumstàncies de la vida el dugueren a assumir responsabilitats. | Governar. |
| Prendre estat | Després de viure tants anys com a parella de fet, decidiren prendre estat. Estaven cansats de que Hisenda se’ls quedés tants diners. | Casar-se. |
| Quedar amb un peu enlaire | Al veure l’informe trimestral de la seva filla es va quedar amb un peu enlaire. Havia fet un gran esforç per millorar les qualificacions. | Sorprendre’s molt. |
| Reduir al silenci | Amb aquella gesticulació concreta del director, la sala es reduí al silenci. Començava el concert nadalenc tan esperat. | Fer callar. |
| Sortir amb bon nom | Va sortir amb bon nom d’aquella empresa. S’acabava de jubilar després d’haver treballat quaranta anys seguits. La seva feina fou impecable. | No haver merescut cap retret, reeixir. |
| Tapar el cap | No s’ho acabava de creure que, després de tants anys de treballar colze a colze, li fes aquella malifeta. Li va tapar el cap. | Perdre-li la confiança. |
| Tirar capellans | Eren en un concert de Nadal. Una petita orquestra i un cor. Un dels cantaires tirava capellans tot sovint i la mainada reia. | Esquitxar de saliva tot parlant. |
| Tornar a camí | El pare va cridar la filla. Volia tenir un conversa important ja que la noia l’havia feta grossa. El seu objectiu era tornar-la a camí. | Fer-lo sortir de l’error en què està. |
| Va com va | Has de saber, filla meva, que cada partida d’aquest joc és diferent. Mai són iguales, va com va, segons l’atzar dels daus i les decisions. | No ésser mai igual. |
| Anar per un mateix calendari | Tot i que no s’havien posat d’acord, les dues propostes que presentaven per fer aquella activitat anaven per un mateix calendari. | Coincidir. |
| Beure a galet | Aquella mainada esperava impacientment que arribés la Festa Major. Desitjaven participar en el concurs de beure a galet amb porró, càntir… | Traguejar a raig, sense aplicar els llavis. |
| Clavar una blava | La mare va cridar el seu fill adolescent, tenia clar que li havia clavat una blava en allò de que havia anat amb els amics a jugar a bàsquet. | Mentir. |
| Doblar el pas | Calia doblar el pas si volien millorar la seva marca personal en aquella cursa de muntanya aconseguida un any enrere. | Caminar més de pressa. |
