L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com També queden recollits mensualment a: storify.com
Aquestes publicacions són diàries i segueixen el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta catalana
21:00: publico el tuïtconte
21:05: breu explicació del significat de la frase feta
GENER 2015
| Embolicar el credo | En sabia d’embolicar el credo. Quan ho realitzava ja no hi havia manera de saber com desfer el desllorigador. Semblava que es divertia! | Complicar les coses. |
| Enviar a fer trons | Tot i que en tenia força, de paciència, l’envià a fer trons. Ho va fer amb delicadesa i educació. Ja estava tip de les seves impertinències. | Desfer-se d’una persona molesta. |
| Ésser home a l’aigua | S’havia passat tot el curs sense fer res, vaguejant inútilment. Arribà el període d’exàmens i era home a l’aigua. Ai, aquell temps perdut! | Trobar-se en situació desesperada. |
| Ésser un llepaculs | Era un llepaculs de la seva mare, aquesta havia despersonalitzat completament el seu propi fill. Ell, sense criteri, sempre rere de la mare. | Ésser serf per pròpia voluntat. |
| Fer bingo | Després de sortir amb tres nois, finalment va fer bingo amb el Manel, el quart. I és que realment, estaven fets l’un per l’altre. | Encertar, guanyar. |
| Fer de la garra pota | Aquella cursa de muntanya exigia tenir una excel·lent preparació tot i que calia fer de la garra pota per poder finalitzar-la amb èxit. | Fer un gran esforç. |
| Fer un pas endavant i dos endarrere | Caminar per aquella glacera era fer un pas endavant i dos endarrere. No arribarien a l’hora establerta. Calia, però, finalitzar bé. | Endarrerir-se. |
| Girar-se la garba (a algú) | Sense saber com, se’ls girà la garba. En poques hores van passar de perdre el pis, en mans d’un banc, a poder quedar-se en aquell habitatge. | Canviar les circumstàncies. |
| Llançar la casa per la finestra | Aquell premi guanyat a la loteria els embogí; llançaren la casa per la finestra en les compres que feren: un cotxe esportiu, un xalet… | Excedir-se en les despeses. |
| No badar boca | La seva sogra no badava boca. Costava establir una conversa amb ella, sempre tan reservada amb els seus pensaments i emocions! | No parlar, ésser molt callat. |
| Obrir el cor | Tot prenent amb tranquil·litat un cafè, va obrir-li el cor. Es despullà completament, explicant tot el que sentia i pensava. Quins moments! | Dir a algú tot el que es pensa o se sent. |
| Parlar per parlar | Ja estava tip de les seves converses; parlava per parlar, a voltes sense massa sentit, tot i que ell semblava que es creia el que deia. | Dir paraules vanes. |
| Perdre dents i queixals. | Estava enganxat a les màquines escurabutxaques. Va perdre dents i queixals en aquelles capses engolidores de metall. Ja no en tenia més! | Empobrir-se. |
| Plegar els bòlits | Tant temps esnifant pols de cocaïna. És clar, la sensació era plaent, genial… Ara ja només li quedava plegar els bòlits. Ja era molt tard. | Estar acabat. |
| Posar els peus plans | En tot allò que feia hi posava els peus plans. La seva dona ja s’hi havia acostumat tot i que encara es posava una mica nerviosa. | Obrar amb cautela |
| Prendre cos | No acabava d’entendre com aquella mena de puré prendria cos i es convertiria en aquella menja tan bona, en un deliciós pa de pessic. | Créixer la densitat. |
| Quedar en quadre. | Van iniciar aquell grup amb il·lusió i motivació, però, de mica en mica, per manca de compromís, el grup va quedar en quadre. Quina llàstima! | Quedar, un grup, reduït al mínim. |
| Saber de ciència certa. | Sabia de ciència certa que el tresor era en aquella illa. Els mapes fets pel seu avi eren prou clarividents; els va dibuixar minuciosament. | Saber positivament. |
| Sortir amb ciri trencat | No entenia com podia haver verbalitzat tot allò. Potser pels nervis. Va sortir amb un ciri trencat d’aquella conversa tensa i gens agradable. | Dir un despropòsit. |
| Tancar la botiga | Després d’intentar-ho fins a sis vegades, va decidir tancar la botiga. Desistí, per sempre més, de treure’s el carnet de moto. | Plegar. |
| Tenir mans de fada | La seva assignatura preferida era la plàstica. Tenia mans de fada per fer coses increïblement boniques i deliciosament delicades. | Tenir mans hàbils. |
| Tocar totes les tecles | Enmig d’aquella gentada, l’àvia es va perdre. Va tocar totes les tecles per trobar-la: organització, guàrdia urbana, mossos d’esquadra… | Recórrer a tots els mitjans. |
| Untar les mans | En aquell país, si no volies pagar la multa de trànsit, només calia untar les mans al municipal i ja estava solucionat. Quin estalvi! | Subornar. |
| Venir al pèl | Aprofità les rebaixes. Tenia uns pantalons que necessitaven un abric que li vingués al pel. Després de cercar per moltes botigues, el trobà. | Escaure-hi. |
| Aixecar la camisa | No era just; al Bernat, sovint li aixecaven la camisa. Molta gent s’aprofitava d’ell a causa de la seva deficiència intel·lectual. | Enganyar. |
| Anar-se’n del cap | Havia de passar tard o d’hora. No podia controlar tantes coses alhora. Se li anà del cap i oblidà recollir la filla de l’escola. | Oblidar. |
| Buscar les pessigolles | L’Albert, el mestre, estava cansat del Daniel, un dels seus alumnes adolescents, que constantment li buscava les pessigolles. | Importunar. |
| Caure l’ànima als peus | Li va caure l’ànima als peus. No podia creure el que explicava el seu fill. No ho hauria dit mai que arribaria a fer allò. | Tenir una gran decepció. |
| Deixar dormir (un afer) | Va deixar dormir aquella decisió tan de temps que, ara, la solució ja no era la més apropiada. Si ho hagués fet molt abans potser… | No ocupar-se’n. |
| Donar-se per entès | Va llegir aquell comunicat que hi havia a la porta de l’escola. Va donar-se per entès: tenia clar que no podia deixar d’assistir a la reunió | Ésser òbvia una qüestió. |
| Engegar a passeig | Sense motiu aparent, només perquè era la directora, el va engegar a passeig sense donar-li l’opció d’explicar-se i defensar-se. | Despatxar algú de mala manera. Desfer-se’n. |
ELS CONTES D'EN TONI MASSAGUÉ 