BRILLANTOR, LA CUQUETA DE LLUM (conte per llegir en veu alta)

Fa anys i anys, en un bosc s’havia escampat la notícia que una estrella del cel havia caigut a terra. Els animals que vivien pels voltants estaven espantats perquè sabien que un estel posat a dalt del cel es veia molt i molt menut com un puntet de llum però a terra solia ser molt gran i que a més la seva llum cremava tot el que tocava.

Els animals del bosc van demanar al cérvol que anés a veure l’estel i que després els expliqués com era i si realment cremava tot el que tenia al voltant. Però el cérvol, tot i ser valent i ben plantat, no hi va voler anar, tenia por de que se li pogués cremar la seva cornamenta (les seves banyes), tan bonica i delicada.

Cap animal del bosc hi volia anar encara que tots, petits i grans, tenien molta curiositat per saber com deuria ser un estel caigut a terra.

Però vet aquí que en aquell mateix bosc hi vivia el cargol Fredolic. Ell, com tots els cargols era menut però valent i curiós. I heus ací que va decidir emprendre un viatge per anar a veure aquell estel caigut. Va trigar un quants dies ja que el seu caminar era calmós però segur. A la setena nit va divisar el punt de llum que feia l’estel i s’hi va apropar. Mentre ho feia pensava que no podia ser que un estel caigut del cel a terra fos tan menut.

En Fredolic valent com era, s’hi va atansar ben bé al seu costat i va poder observar que aquella llumeta menuda no cremava res del que tenia al seu costat. Va observar la seva bellesa i va veure que es movia.

  • I tu qui ets? -va preguntar en Fredolic.

  • Em dic Brillantor i sóc una cuca de llum.

  • Jo sóc el cargol Fredolic. He vingut a veure’t per saber qui eres. Saps, al bosc tots els animals estan espantats ja que es pensen que ets un estel caigut de cel.

  • Caram! I qui s’haurà inventat aquesta història? -va preguntar la Brillantor.

I durant tota la nit van estar xerrant, xerrant, xerrant… fins que es varen adormir, l’un al costat de l’altra.

I TOT AIXÒ ÉS TAN VERITAT,

COM QUE EL CONTE S’HA ACABAT!

Conte escrit el diumenge 7 de maig de 2017

Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES PER A LLEGIR EN VEU ALTA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s