L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com També queden recollits mensualment a: storify.com
Aquestes publicacions són diàries i segueixen el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta catalana
21:00: publico el tuïtconte
21:05: breu explicació del significat de la frase feta
MARÇ 2015
| Anar a pas de convidat. | Si volia arribar puntualment a la reunió amb el seu cap, hauria d’anar a pas de convidat. Li faria molta vergonya arribar tard. | Caminar amb lleugeresa. |
| Anar a tancar els ànecs. | Feia una estona que havien acabat de sopar. La foscor de la nit omplia l’horitzó. Era hora d’anar a tancar els ànecs. Calia descansar bé! | Anar a dormir. |
| Baixar del cel. | L’arribada d’aquella persona a l’empresa va ser com baixar del cel. De posat humil i molt treballadora, va evitar el seu tancament. | Ésser providencial. |
| Cagant, cagant morirà. | No hi havia manera que aquell avi donés uns diners per a una causa solidària del seu barri. Cagant, cagant morirà -exclamà l’organitzador. | Expressió per a referir-se a un avar. |
| Caure del candeler. | Amb aquella decisió tan poc encertada que va prendre, va caure del candeler. Recuperar el prestigi que havia aconseguit no seria fàcil. | Desprestigiar-se. |
| Declinar el dia. | Havia tingut un dia molt intens i esgotador. Sovint eren d’aquest estil. L’alegria que tenia era veure com declinava el dia. Aviat plegaria! | Fosquejar. |
| Deixar com un drap brut. | Un grup d’afeccionats d’aquell equip no es comportaven de la millor manera. Van deixar com un drap brut cadascuna de les decisions arbitrals. | Denigrar, insultar. |
| Dir la lliçó del balcó. | Estava molt enfadada. Es va dirigir cap al despatx de la direcció. Va entrar i li va dir la lliçó del balcó. Tenia clar que l’acomiadarien. | Insultar de paraula. |
| Donar crèdit | Eren amics des de la infantesa. Donava crèdit a tot allò que li va explicar. Estava convençut que l’entendria i no el faria fora de la feina. | Creure el que diuen. |
| Donar mastegat. | El grup de mares i pares de sisè es va reunir amb la mestra. Volien saber per què donava mastegada la majoria de les feines als alumnes. | Facilitar una feina. |
| Eixamplar-se els budells. | Havia patit un gran ensurt, per més que ho intentava no podia eixamplar-se els budells. Renoi, quina volta de campana amb el cotxe! | Tranquil·litzar-se. |
| Ésser a temps. | Hi va ser a temps, acabava de traspassar el llindar de la porta del tren i aquesta es va tancar. Avui no arribaria tard a la feina. | Actuar oportunament. |
| Ésser sec com un clau. | Era curiós, aquella criatura sempre tenia gana, menjava i menjava. En canvi era sec com un clau. No hi havia manera que s’engreixés. | Ésser sec. |
| Estar a tot i a totes. | Quina actitud tan positiva tenia aquella noia, li agradava estar a tot i a totes. Per a ella s’havia convertit en tot un estil de vida. | Estar disposat a tot. |
| Falsejar la vista. | El repte d’aquella educadora era aconseguir que el Daniel deixés de falsejar la vista. Si se sentia observat, mirava cap un altre lloc. | Desviar l’esguard. |
| Fer el compte de la vella. | Quin embolic de números! No s’aclarien. Van decidir fer el compte de la vella per intentar visualitzar com havien gastat els diners. | Desglossar per partides. |
| Fer molt soroll de boixets i poques puntes. | Aquell directiu veïnal feia molt soroll de boixets i poques puntes. La gent del barri es va cansar que no fes res i el varen destituir. | Aparentar fer molt, sense cap resultat. |
| Fer pudor a socarrim. | Aquell nouvingut a l’associació feia pudor de socarrim. Algú l’havia conegut en altres entitats i la seva conducta no era positiva. | Inspirar desconfiança. |
| Gratar-se la boca. | Aquella avaria del rentaplats va arribar en un moment molt poc oportú. Hauria de gratar-se la bossa per tal fer-lo reparar. | Pagar. |
| Llevar-se la careta. | Tota una vida fingint, ja estava cansada, volia tornar a ser ella mateixa i viure genuïnament. Calia que es llevés la careta d’una vegada. | Cessar de fingir. |
| Mirar-ho tot pel forat d’un ral | Era el tafaner del poble per excel·lència. S’ho mirava tot pel forat d’un ral per veure si en podia treure algun benefici personal. | Ésser molt interessat. |
| No estar per jocs | No estava per jocs. Havia passat la nit en blanc a causa del seu mal d’esquena. El dia es presentava llarg i intens de feina. Quin calvari! | No estar de bon humor. |
| No haver-hi un pam de net. | Cada dia, de bon matí, escoltava per la ràdio el mateix tipus de notícia: corrupció i més corrupció. No hi havia un pam de net enlloc. | Estar tot corromput, embolicat, confús. |
| No tenir pèls a la llengua. | Era molt hàbil en les seves intervencions orals. No tenia pèls a la llengua: quan ho creia convenient, desviava la conversa enginyosament. | Parlar sense subterfugis. |
| Omplir la cara de dits. | Aquella baralla entre els jugadors va ser una vergonya; els espectadors no s’ho podien creure. A un d’ells el van omplir la cara de dits. | Bufetejar. |
| Pagar amb la cara. | A més de les les seves actituds i comentaris barroers, ara pagava amb la cara. Estava clar que la seva relació amb ells era pèssima. | Deixar traslluir la mala disposició envers els altres. |
| Perdre el color. | Quina biblioteca! Custodiava llibres antiquíssims. Joies de l’escriptura. Molts d’ells havien perdut el color original dels seus fulls. | Perdre intensitat, el color, canviar de color. |
| Perdre terreny. | Desgraciadament, les guerres són l’expressió de la no-expressió. “Qui perd terreny, acaba derrotat”, sentencià el savi. | Retrocedir. |
| Portar banyes. | El Josep estava confós, decebut, no ho entenia, no s’ho podia creure. Se l’estimava tant! Havia descobert que portava banyes. | Ésser enganyat un marit per la seva muller. |
| Posar el coll. | En aquell esforç final de trimestre, hi va posar el coll. El seu objectiu era millorar les bones notes que ja havia tret en l’anterior. | Esforçar-se. |
| Quedar a la lluna de València. | Va dedicar-hi moltes il·lusions, esforços i temps per engegar el negoci de la seva vida, però aquest quedà a la lluna de València | Frustrar-se un desig o una esperança. |
ELS CONTES D'EN TONI MASSAGUÉ 