L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com També queden recollits mensualment a: storify.com
Aquestes publicacions són diàries i segueixen el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta catalana
21:00: publico el tuïtconte
21:05: breu explicació del significat de la frase feta
MAIG 2015
| Posar panxa | Feia cinc anys que no es veien. La retrobada va ser molt emocionant. Els dos es van posar panxa i el seu aspecte havia canviat. | Engreixar-se. |
| Prendre cartes | El negoci del fill no anava massa bé. El pare, amb el seu consentiment, va prendre cartes amb l’objectiu de revifar-lo i fer-lo sostenible. | Intervenir en una qüestió. |
| Remoure cel i terra | Havia de passar un dia o un altre. Tenia poca experiència a l’alta muntanya. Remourien cel i terra per trobar-lo. Van trigar sis dies. | Posar tots els mitjans possibles. |
| Saber com les gasta | Com que sabia com les gastava i el coneixia bé, va pensar a consciència quina estratègia utilitzaria per explicar-li allò tan complicat. | Conèixer-li les reaccions. |
| Regirar l’estómac | Acabava d’arribar a aquella ciutat perifèrica. Pels carrers, molta gent cuinava i altres menjaven. Aquelles olors li regiraven l’estómac. | Produir nàusea. |
| Tallar claus | El van acomiadar de la feina d’una manera molt estranya i sospitosa. Tallava claus, se sentia indignat, incomprès, estafat, desgraciat… | Irritar-se fortament, desesperar-se. |
| Tenir el bec groc | Estava nerviosa. Era la primera entrevista de feina. Moltes preguntes. Finalment, el comentari de l’entrevistador va ser: “tens el bec groc”. | Mancar d’experiència. |
| Tenir mala peça al teler | Tenia mala peça al teler. Aquell conflicte de convivència veïnal cada vegada es complicava més i semblava de difícil solució. | Trobar-se en situació difícil. |
| Tenir una lleganya a l’ull | El director de l’escola tenia una lleganya a l’ull. Feia temps que reflexionava sobre aquell afer i no acabava de trobar-hi una solució. | No veure clar un afer. |
| Tocar a penedits | La seva acció no va agradar ni al pare ni a la mare. Era greu. El fill se’n va adonar i ho va reconèixer davant d’ells, tocar a penedits. | Haver de penedir-se. |
| Treure l’entrellat | No hi havia manera que els alumnes entenguessin com es resolia una divisió. Va decidir treure’n l’entrellat: idear una manera entenedora. | Fer entenedor, evident. |
| Trobar-se com el peix a l’aigua | Cercava una nova feina amb la qual pogués trobar-se com el peix a l’aigua. Estava segur que ho aconseguiria. Ja havia fet el primer pas. | Sentir-se satisfet i còmode. |
| Valer més or que no pesa | Aquella persona tenia una qualitat humana indescriptible, valia més or que no pesava. La gent s’hi apropava tot cercant pau i retrobament. | Valer moltíssim. |
| Venir a orelles (quelcom) | Ningú sabia com s’ho feia. En el barri el coneixien com el “Sentir a dir”, tot li venia a orelles. Sempre ho sabia tot abans que la resta. | Sentir a dir. |
| Abatre les cartes | Ja no podia amagar més temps les seves intencions. Els va reunir a casa seva i va abatre les cartes. Els convidats es quedaren bocabadats. | Revelar les intencions que un té. |
| Abocar el carro | Es va excedir, va abocar el carro. Estava nerviosa. Va descarregar tota la seva agressivitat envers la seva amiga. S’havia equivocat. | Donar una reprimenda. |
| Abocar tot el cabàs | No tenia alternativa per salvar el seu negoci, així que va abocar tot el cabàs esperant una remuntada que el salvés de la ruïna. | Arriscar-se fins a l’extrem. |
| Agafar-se els dits | En aquell afer, s’hi va agafar els dits. Hi va perdre molts diners que difícilment podria recuperar. El seu pare l’havia previngut amb… | Perdre diners en un negoci; equivocar-se en perjudici propi. |
| Aguantar la porra | Feia diversos anys que aguantava la porra. Ja no podia més. Desitjava una mica de sort per canviar la situació i trencar aquella dinàmica. | Suportar amb paciència situacions desagradables. |
| Amansir la fam | Desitjaven arribar al proper control. Allí podrien descansar una mica i amansir la fam. Després continuarien la dura travessa. | Prendre un refrigeri. |
| Anar de rodolons | Havien fet el cim. La pujada havia estat dura i molt esgotadora. Van esmorzar abans de retornar. Un d’ells, de baixada, va anar de rodolons. | Caure rodolant. |
| Baixar de to | L’inici d’aquella conferència va ser molt bo pel que fa al contingut, però després va anar baixant de to. La gent començava a avorrir-se. | Perdre qualitat. |
| Cagar fora de l’orinal | Tot i que estava tan segur del que havia fet, va cagar fora de l’orinal. Se’n va adonar tard. Possiblement ja no hi havia una solució. | Anar errat. |
| Canviar de soca-rel | Amb aquelles eleccions, la gent estava il·lusionada per poder canviar de soca-rel el tarannà d’aquell ajuntament allunyat de la gent. | Canviar radicalment, regenerar-se. |
| Comptar les hores | Estava impacient, ja tenia ganes d’abraçar-lo. El retard de l’avió era desesperant. Comptava les hores, que no acabaven de passar. | Trobar el temps llarg. |
| Defensar a peu i a cavall | Havia estat acusat, equivocadament, d’un robatori. Defensaria a peu i a cavall la seva innocència. No permetria un error de la justícia. | Utilitzar tots els mitjans. |
| Deixar al tinter. | No els va explicar totes les coses que havia viscut durant aquells deu anys de voluntariat. Algunes coses, les va deixar al tinter. | Deixar de dir. |
| Deixar parat | La lectura d’aquell article, la va deixar parada. No podia comprendre tanta intolerància reconeguda per aquell polític envers als nouvinguts. | Sorprendre. |
| Eixugar el vent tant com en plou | No era capaç d’estalviar perquè eixugava el vent tant com en plou. S’ho gastava tot fins l’últim cèntim. De fet s’ha malgastava. | Gastar tot el que es guanya. |
| Ensenyar la ceba | Va trigar mesos en descobrir-ho, no va ser gens fàcil relacionar entre sí els indicis que havia pogut trobar. Finalment va ensenyar la ceba. | Revelar-se l’engany. |
| Ésser una boca d’infern | Mai havia vist un personatge tan blasfemador com el dimoni dels pastorets. Era una boca d’infern. Alguns infants ploraven quan cridava. | Ésser blasfemador. |
ELS CONTES D'EN TONI MASSAGUÉ 