NO HO ENTENC!

La Laia havia gaudit d’allò més durant les vacances de Nadal. Eren unes festes que li agradaven molt. A casa dels avis havia fet cagar el tió: una nina preciosa amb la qual va jugar hores i hores durant aquells dies. La Laia era feliç amb el que tenia, no massa coses, però ho era perquè se sentia molt estimada pels seus pares i els seus avis.

Com cada any havia esperat amb molta il·lusió i nervis l’arribada dels Reis de l’Orient. Dies abans, havia escrit una bonica carta que va donar al patge Xiu-xiu perquè la fes arribar a Ses Majestats. A cau d’orella, xiuxiuejant, la Laia va dir al patge:

–     Quan puguis, podràs llegir la meva carta? Si hi ha alguna cosa que no t’agrada la pots treure que no m’enfadaré pas. T’estimo molt! Gràcies.

En Xiu-Xiu va quedar-se molt sorprès d’aquella petició feta per la nena: tants anys anant a Terrassa a recollir les cartes de les nenes i els nens i, mai, ningú li havia fet aquest requeriment. Se la va guardar a la butxaca, si l’hagués deixat en l’àmfora amb la resta de cartes, no l’hauria trobada de tantes que n’hi havia.

Després de sopar, i abans d’anar a dormir, va treure aquella carta de la butxaca, la va obrir amb una delicadesa intrigant i va començar a llegir-la:

“Benvolguts Reis d’Orient, sóc la Laia. Fa molts dies que us espero encara que sé que sempre torneu a Terrassa. Em fa molta il·lusió escriure-us aquesta carta. M’agradaria que em portéssiu una mica de roba per la nina que em va cagar el tió i una cuineta així li podré preparar el dinar i el sopar.

No vull res més, el papa i la mama sempre em diuen que vosaltres esteu més contents quan els nens us demanen poques coses.

Quan passeu per casa, a la taula del menjador us deixaré uns trossets de torró i neules. Mengeu-ne les que vulgueu.

Us estimo molt, gràcies per venir una altra vegada”.

Laia

 

El patge Xiu-xiu va eixugar-se els seus humits ulls. Aquelles paraules de la Laia, escrites amb una lletra molt clara, l’havien fet emocionar de bon grat.

Va arribar el dia de la Cavalcada, la Laia amb uns ulls que desprenien il·lusió i lluminositat va anar a esperar els tres reis, amb el pare i la mare. No es va perdre detall de tota la cavalcada: els patges que anaven dalt de preciosos cavalls, els que portaven torxes, l’encens, la mirra i l’or, les carrosses dels tres reis… Aquella nit va anar a dormir ben d’hora i amb un nus de nervis a l’estómac.

L’endemà, com cada sis de gener, es va despertar ben d’hora i quan ella i els seus pares van estar arreglats van anar al menjador a obrir els regals que els reis els haurien deixat. La Laia estava molt contenta i emocionada: els reis li havien portat el que havia demanat. Durant tot el dia va jugar a vestir i desvestir la nina, ara amb roba d’hivern, més tard amb roba d’estiu. Després a preparar-li un bon plat de macarrons amb vedella trinxada i salsa de tomàquet… Va passar la resta del dia jugant i jugant sense parar. Encara però, tindria un darrer dia de vacances abans de tornar a l’escola.

 

************************************************************************************

Aquella tarda, del primer dia d’escola després de les vacances de Nadal, la Laia va tornar trista a casa. No era gens habitual, ja que acostumava a arribar sempre contenta.

  • No ho entenc, pare! No ho entenc, mare! No ho entenc! -va dir la Laia.
  • Què és el que no entens? -va preguntar la mare.
  • A l’escola amb els amics, ens hem explicat què ens havien portat els reis i, sabeu, a la majoria dels nens i de les nenes, els han dut moltes coses. No ho entenc, sempre m’heu dit que els reis estan més contents si els nens els hi demanen poques coses. No entenc per quina raó els porten tantes coses!

La Laia va marxar plorant a la seva habitació. El pare i la mare es van mirar fixament als ulls i sense dir paraula es van aixecar i es dirigiren cap a l’habitació de la Laia, la van abraçar i van plorar els tres. Al cap d’una estona, quan els tres ja estaven més tranquils, la mare va prendre la paraula:

  • Laia, el pare i jo t’estimem molt. És per aquest motiu que et volem explicar una cosa que ja ets prou gran per poder-la entendre. Els reis són veritat, però has de saber que els reis per poder arribar a totes les cases necessiten ajudants. Aquests ajudants són els pares i les mares.
  • Què voleu dir?
  • Que els pares i les mares són els qui compren les joguines pels seus fills -va dir el pare.
  • Ara entenc per què els reis mags sempre m’han portat el que havia demanat. Moltes gràcies papa, moltes gràcies mama.

I els tres, altra vegada es van tornar a abraçar, ara, però les cares havien canviat, irradiaven agraïment i joia.

  • Però papes, segueixo sense entendre perquè a molts nens i nenes els porten moltes coses.
  • Molt senzill, Laia -li va contestar el Els pares que tenen més diners poden comprar més joguines. A nosaltres ens agradaria comprar-te’n més, però no podem.

I unes llàgrimes van caure rostre avall de la mare i el pare. També les de la Laia.

– No us preocupeu. Us estimo molt. No em falta res del necessari, sempre m’ho heu proporcionat tot: roba, menjar, el material que necessito per l’escola… Ara m’adono de tot l’esforç que feu. Gràcies per fer-m’ho entendre.

 

************************************************************************************

La Laia es va anar fent gran. Ja fa molts anys que col·labora en campanyes solidàries que tenen l’objectiu de fer arribar joguines als infants que els seus pares no les hi podran comprar. I se sent molt feliç fent aquesta tasca, ja que sap que amb el seu treball fa arribar la joia a molts nens i nenes.

 

Toni Massagué i Casals

Desembre 2017

Aquesta entrada ha esta publicada en VALORS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s