L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com
Aquestes publicacions són diàries i segueixen el següent esquema:
20:55: anuncio la frase feta catalana
21:00: publico el tuïtconte
21:05: breu explicació del significat de la frase feta
Des de l’11 de març de 2018 els publico en format fotografia tant al perfil del twitter com a facebook. També, a partir del 3 de març de 2018 els publico en el canal de telegram t.me/tuitconte
També els podeu trobar a l’instagram
OCTUBRE 2015
| Trencar la paraula | Es va quedar esmaperdut després de tants anys treballant junts; el seu soci va trencar la paraula. La seva decepció era profunda. | Deixar de complir un tracte. |
| Tocar de mig a mig | Era sorprenent la capacitat d’encert d’aquella àvia quan jugava al joc de les endevinalles; acostumava a tocar-les de mig a mig. | Encertar. |
| Treballar a l’ombra | Aquell líder va arribar al poder gràcies al fet que tenia un bon equip d’assessors que van treballar a l’ombra molt intensament. | Actuar ocultament. |
| Treure les ungles | Era el moment idoni per treure les ungles si volien guanyar aquell partit. El rival mostrava signes de feblesa i esgotament. | Mostrar-se agressiu. |
| Trobar taula parada | Després de perdre la feina i el pis, va tenir sort que la seva germana el va acollir. A casa seva va trobar taula parada, però per quant… | Ésser mantingut per altri. |
| Valer un credo | El mal temps que van tenir durant tota aquella travessa de muntanya valia un credo. Quan van arribar al refugi van poder refer-se. | Resultar dur de suportar. |
| Acabar els calés | Va acabar els calés, ja no podia suportar més aquella situació. Estava cansada que la seva parella desaparegués periòdicament com si res. | Acabar la paciència, no poder aguantar més. |
| Anar a dojo | Els va toca la loteria i semblava que haguessin embogit. Durant molts mesos gastaven en tota mena de coses. Anaven a dojo, sense mesura. | Gastar molt. |
| Arrencar el bull | Poc a poc es va anar especialitzant en l’elaboració de menges selectes. Aquelles patates calia posar-les a l’olla quan arrencava el bull. | Començar a bullir. |
| Atrapar amb les mans al plat | El van atrapar amb les mans al plat; no era la primera vegada que aquell estudiant intentava endur-se un portàtil de l’escola. | Enxampar. |
| Ballar amb un peu | Després de rebre el butlletí de les notes i llegir-lo, es va posar a ballar amb un peu. L’esforç fet es reflectia en aquells papers. | Saltar de content. |
| Cagar-la ben amarga | Portava una llarga temporada que la cagava ben amarga. Tot semblava que costava molt i que les coses eren excessivament enrevessades | Passar molts contratemps. |
| Calçar pocs punts | Aquell alumne, tot i que calçava pocs punts, s’esforçava molt per tirar endavant els seus estudis. Volia acabar-los, ja no faltava massa. | Tenir facultats intel·lectuals limitades. |
| Deixar (algú) al setí | Aquells atacs de migranya el deixaven al setí. De molt jove ja va tenir els primers. Ara tornaven i no sabia els motius. Quin mal tràngol! | Matar-lo, estabornir-lo. |
| Descarregar la consciència | Es trobava tant enfoscat que era incapaç de descarregar la consciència. Desitjava veure la llum i poder reparar el mal que havia fet. | Confessar-se, reparar. |
| Donar la llengua al gat | Que competida estava aquella eliminatòria. Ja duien cinquanta endevinalles encertades. Finalment, un d’ells va donar la llengua al gat. | Donar-se per vençut en un joc d’endevinalles. |
| Donar un porro | Poques vegades en les converses donava un porro, però en aquesta ocasió, no va tenir alternativa ja que el seu interlocutor se’n reia d’ell. | Donar una resposta desagradable. |
| Enganxar-se com una paparra | Aquell infant s’enganxava com una paparrra a la seva mare. Li agradava sentir el seu contacte i la seva escolforeta. I, a ella, també! | Agafar-se fort; ésser empalagós. |
| Enviar a porgar fum | Àvia no sé que fer per a que aquell noi em deixi tranquil·la. Insisteix, sovint, que vol anar a passejar amb mi. Envia’l a porgar fum. | Desfer-se d’una persona molesta. |
| Ésser més llest que la tinya | Era més llesta que la tinya, difícilment se la podia enganyar. Molts ho intentaven però ella, astuta com era, se’n sortia de totes. | Ésser molt llest, molt astut. |
| Ésser un pou de ciència | Era capaç de parlar de qualsevol tema amb seguretat i argumentant tot el que deia. Era un plaer parlar amb ell ja que era un pou de ciència. | Ésser molt savi. |
| Faltar un bull (a algú) com a les guixes | Li faltava un bull com a les guixes, no era capaç de resoldre aquells problemes matemàtics relacionats amb accions quotidianes. Pobret! | Tenir poca intel·ligència. |
| Fer bona cara | Després d’aquella llarga malaltia que l’havia tinguda tancada a casa sense poder sortir-ne, començava a fer bona cara. S’anava recuperant. | 1. Tenir bon aspecte. 2. Acollir amablement. |
| Fer el compte | Quan menys s’ho esperava, en el moment menys inoportú, li van fer el compte. Tota una vida treballant en aquella empresa. Què seria d’ell? | Donar comiat. |
| Ficar-se (algú) a la butxaca | Amb els seus dots expressius, dignes de la millor oratòria, se’ls ficava a la butxaca. Tenia un parlar impecable i uns moviments acurats. | Convèncer-lo. |
| Guanyar-se el cel | Aquella mare va guanyar-se el cel. El seu fill es ficava constantment en embolics i ella, per l’amor que li tenia, aguantava el que feia. | Patir amb resignació. |
| Haver fet atots | Els pares estaven molt contents de la seva filla, de tot l’esforç que havia fet durant tot aquell curs ecolar: havia fet atots. | Haver donat de si tot el que es pot donar. |
| Jeure a la palla | Mare, què vol dir “jeure a la palla”. No molestis nena. Però què vol dir “jeure a la palla”. Què no m’has escoltat? Estic xatejant! | Ignorar. |
| Llançar-ho tot a rodar | Ho varen planificar minuciosament, al detall. Calia concentrar-se en aquell afer. Qualsevol errada ho llançaria tot a rodar. | Esguerrar-ho. |
| Mamar (quelcom) amb la llet | De petit va mamar amb la llet un seguit de coses que ara, de gran, li servien per enfrontar-se a la vida: responsabilitat, compromís… | Adquirir una tendència des de la infància. |
| Mossegar-se els dits | Va reflexionar profundament i sincera sobre com havia actuat. Es mossegava els dits, es setia trist i penedit. S’havia proposat canviar. | Penedir-se. |
ELS CONTES D'EN TONI MASSAGUÉ 