L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar, diàriament, en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com
Des de l’11 de març de 2018 els publico en format fotografia tant al perfil del twitter com a facebook. També, a partir del 3 de març de 2018 els publico en el canal de telegram t.me/tuitconte
També els podeu trobar a l’instagram
DESEMBRE 2015
| Anar al llit com les gallines | El seu cos li ho demanava i anava al llit com les gallines. Es llevava ben d’hora per escriure contes, històries i altres coses. | Anar a dormir molt aviat, al vespre. |
| Ballar-la grassa | Començava un mes de consumisme desfermat. Va decidir ballar-la grassa i comprar grans regals per cada membre de la família. | Tenir molt diners. |
| Cagar-se a les calces | Va obrir el sobre i, quan veure el cost de la factura de la telefonia, es va cagar a les calces. Els seus fills s’havien excedit. | Escagarrinar-se, acovardir-se. |
| Conèixer el joc (a algú) | La mare va somriure al veure que la menuda de la casa se li apropava amb aquella carona de… Ella ja li coneixia el joc. Què voldria ara? | Saber-li les intencions. |
| Deixar caure | La sogra ho va dir després de portar-ho molt temps dins del pap; va dedicar una llarga estona a parlar i, finalment, ho va deixar caure. | Insinuar. |
| Donar la cara | Des del moment que ho va saber, des de l’instant que havia arribat la notificació de desnonament, ella va donar la cara per resoldre el cas. | Comprometre’s. |
| Donar-se al diable | No hi havia manera de poder resoldre aquells exercicis matemàtics que li havien posat de deures. Malgrat tot, no volia donar-se al diable. | Desesperar-se. |
| Enganyar el cor | Arribava el final d’any i començava a pensar en els nous desitjos. Ara, però, tenia clar que no volia enganyar el cor i fer coses possibles. | Creure’s capaç de quelcom i no ésser-ne. |
| Errar el tret | Tot i que era bon jugador de bitlles catalanes, aquell dia va errar el tret. El seu nivell d’encert va ser excepcionalment minso. | Estar desencertat. |
| Ésser de l’olla | Finalment, després de molts anys de voler-se integrar, va aconseguir ésser de l’olla dins de la junta directiva d’aquell club esportiu. | Formar part del qui dirigeix. |
| Ésser una bona flor | Aquell empresari era una bona flor, tractava els seus treballadors com animals i les condicions en les que treballaven eren indignes. | Ésser una mala persona. |
| Estar de mala hòstia | Sempre estava de mala hòstia, quin caràcter el seu! La vida l’havia endurit i el seu tarannà l’havia convertit en una persona geniüda. | Tenir mal geni i mala intenció. |
| Fer anar com una escombra | Fer anar com una escombra va ser l’estratègia que, equivocadament, va fer servir durant tants anys. Ella, finalment, el va deixar | Malmenar, tractar sense miraments. |
| Fer carrer | Va sentir el so de l’ambulància a la llunyania. Va mirar pel retrovisor i la va veure com s’apropava. Buscava la manera de fer carrer. | Fer lloc per a deixar pas. |
| Fer delir | Va ser un encert contractar aquell pallasso per la festa escolar. Amb la seva proposta va fer delir tota la mainada. Mil i un somriures. | Fer a la vista d’algú quelcom que li desperti un desig. |
| Fer llit a part | Aquell matrimoni, finalment, van decidir fer llit a part. Ell cada vegada roncava més fort i, ella, ja no era capaç de conciliar la son. | Dormir separats un matrimoni |
| Fer petar el queixal | En aquell bar, anomenat “La Tertúlia”, la gent s’hi reunia per fer petar el queixal. Les converses eren ben diverses; es parlava de tot. | Parlar molt. |
| Fer venir salivera | Només entrar en aquell restaurant i sentir aquella flaire ufanosa et feia venir salivera. I és que allí cuinaven uns menjars excel·lents. | Despertar l’apetit de quelcom. |
| Girar cara | Sortien de la discoteca, s’ho havia passat molt bé amb les seves amigues. Tornava cap a casa seva i va girar cara al veure algú estrany. | Fugir. |
| Haver-hi ball de bastons | Aquell partit havia estat molt dur per part dels dos equips, va haver-hi ball de bastons, els jugadors se’n van fer un tip, de repartir-ne. | Haver-hi garrotades. |
| Jugar-se el tot pel tot | No hi havia manera d’aprovar-la. En la darrera convocatòria d’examen es jugava el tot pel tot. Sinó se la treia hauria de canviar d’estudis. | Arriscar-se fins a l’extrem. |
| Llançar per la borda | Durant molts anys havia acumulat moltes coses, no li agradava tirar res. Ara, però, havia decidit començar a llançar coses per la borda. | Desprendre’s. |
| Marcar els cinc dits | Desgraciadament la violència era molt present en aquella família. El pare ho va fer de nou, va marcar els cinc dits a la galta de la filla. | Bufetejar. |
| Ni parlar-ne | Ni parlar-ne -va sentenciar el murri de l’avi. Calia, doncs, buscar una nova estratègia per fer que accedís a la petició del seu nét. | Expressió que nega terminantment una proposició. |
| No poder dir fava | Van voler celebrar el Nadal d’una manera diferent i van pujar una muntanya molt bonica. A l’arribada, el pare, no va poder dir fava. | Respirar amb dificutat a causa del cansament. |
| No tenir prou boca | La família es va tornar a reunir pel dinar de sant Esteve, els nens no tenien prou boca per explicar totes les emocions viscudes amb el tió. | No bastar a dir. |
| Passar a gual | Era evident la sequera. Feia tants mesos que no plovia! Aquella riera que sempre portava força aigua, ara es podia passar a gual. | Travessar un riu o riera per on és practicable caminant. |
| Passar l’estona | Aquelles dues germanes van passar l’estona fent llufes. Era el dia dels sants innocents. A la tarda, pel carrer, n’enganxarien a la gent. | Entretenir-se. |
| Perdre el rumb | Ja començava a ser força gran. La seva filla, cada cop que la mare sortia al carrer, tenia por que perdés el rumb i no sabés tornar a casa. | Extraviar-se. |
| Picar de peus | Aquella conversa s’estava tensant per moments. Es percebia en els posats de la gent. L’un movia les mans, l’altre picava de peus… | Fer soroll picant amb els peus a terra en senyal de no-acceptació, de desgrat. |
| Portar la biga | Van sortir de festa. Era la darrera de l’any, la nit de Cap d’Any. Portaven la biga, no hi estaven acostumats. Havien begut massa. | Estar embriac. |
ELS CONTES D'EN TONI MASSAGUÉ 