L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar, diàriament, en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com
Des de l’11 de març de 2018 els publico en format fotografia tant al perfil del twitter com a facebook. També, a partir del 3 de març de 2018 els publico en el canal de telegram t.me/tuitconte
També els podeu trobar a l’instagram
ABRIL 2016
| Jugar-se les cartes | Confiava plenament en que li tocaria la quinela i va jugar-se les cartes invertint tots els estalvis que tenia. No va tenir sort. | Arriscar-ho tot. |
| Llançar al mercat | Ultimava els detalls del seu nou conte il·lustrat per llençar-lo al mercat. Estava molt il·lusionada per aquesta nova publicació. | Enllestir quelcom perquè es pugui vendre; promoure. |
| Mirar darrera la porta | Els polítics no havien sabut mirar darrera la porta, aquella onada de gent refugiada que arribava als seus països necessitava ser atesa. | Preveure els resultats. |
| Muntar un ciri | Va muntar un ciri dins d’aquella associació. La seva intenció, però, era esclarir de quina manera s’havien gastat els diners de les quotes. | Provocar un aldarull. |
| Ni el rei ésser-li bon mosso | Era difícil d’entendre la seva actitud de menyspreu vers els nois de la seva classe. Ni el rei ésser-li bon mosso. Es creia superior. | Es diu de qui s’atribueix superioritat; especialment d’una noia molt exigent que desdenya els pretendents. |
| No deixar criar rovell | Acabava de cobrar la paga doble d’estiu. Tenia clar en què la gastaria i va anar a la botiga d’informàtica. Aquell no deixaria criar rovell. | Gastar quelcom molt de pressa. |
| No hi fa res | La boira baixa espesa com la xocolata, els va desorientar en la muntanya. No hi feia res, l’experiència acumulada els esperonava a seguir. | Expressió que contraresta una afirmació. |
| No tenir fi | Tot i que estava a punt d’acabar la lectura de la novel·la, semblava que el seu argument no tenia fi: deixava entreveure una segona part. | Durar molt. No acabar. |
| Obrir-se el cel (a algú) | Sembla ben enrevessada la solució d’aquesta problemàtica: la pobresa energètica. Cal que s’obri el cel. És qüestió de voluntat política. Oi? | Trobar la solució d’una situació difícil. |
| Parlar amb el nas | Aquell mestre era la burleta dels alumnes de secundària. La seva dissort era que parlava amb el nas. Ell seguia endavant. Estimava la feina. | Emetre la veu amb ressò nasal. |
| Passar de moda | Tot i que sabia que el seu pentinat estava passat de moda, li agradava. També el seguia portant per dur la contra a les noves tendències. | Perdre actualitat. |
| Pensar amb els peus | Era una característica comuna entre els adolescents que havia conegut: pensar amb els peus. Tot i equivocar-se anaven madurant per a la vida. | Prendre una resolució equivocada. |
| Pesar figues | Aquella estona era molt agradable; jeure uns instants en un bon sofà i amb la panxa plena. Era tot una plaer poder pesar figues. | Endormiscar-se i fer capcinades. |
| Ploure truites | Desitjava que aquella primavera fos generosa, el seu anhel era que ploguessin truites i els boscos i camps es quedessin ben tips de vida. | Haver-hi abundor. |
| Posar els cinc sentits | L’operació era complexa, no sabia fet mai i era l’única esperança. L’equip mèdic havia de posar els cinc sentits per a que fos un èxit. | Posar la màxima atenció i cura. |
| Posar tota la carn a la graella | Tot i que les condicions meteorològiques eren pèssimes, van posar tota la carn a la graella per fer aquella travessa de muntanya. | Arriscar-se fins a l’extrem. |
| Prendre el lloc | Li van prendre el lloc de mala manera. Pitjor no ho podien haver fet. Estava perplex. No entenia el per què d’aquell acomiadament. | Ocupar el lloc d’un altre. |
| Prendre per model | La mare explicava a la mestra de quina manera, la seva filla, la prenia per model. A casa imitava tot allò que la mestra feia a classe. | Imitar. |
| Pujar de to | La conversa havia pujat de to. Aquell tema polític donava per opinar coses molt diverses i punts de vista divergents. Faltava respecte. | 1. Fer-se més agut i intens. 2. Parlar o comportar-se amb sobergueria. |
| Quedar-se en blanc | Va fer una mala tria de la pel·lícula, molt complexa, molt, en el seu argument. No va entendre res de res, es va quedar en blanc. | 1. No entendre res. 2. Sense cap idea. |
| Renegar com un oriol | En el poble tothom el coneixia, renegava com un oriol per res i per tot. La seva manera de parlar era un mal exemple per la mainada. | Malparlar. |
| Saber-ne un niu | En sabia un niu sobre el negoci de l’armament, era capaç de rebatre qualsevol argument que defensés la proliferació d’aquest comerç. | Discórrer amb certesa i promptitud. |
| Servir d’escambell | Si tenies algú conegut treballant en aquella empresa, era fàcil que et servís d’escambell i que poguessis entrar a treballar. Era així. | Coadjuvar a l’enaltiment d’algú. |
| Sortir cap per mans | Van saber calcular molt bé cada un dels ingredients per elaborar aquella paella popular. Tot i que algú va repetir, va sortir cap per mans. | Venir just, no sobrar. |
| Tallar la paraula | Aquells tertulians tenien una pèssima qualitat. Escoltar les seves opinions era impossible ja que es tallaven les paraules entre ells. | Interrompre. |
| Tancar caixa | Va tancar caixa. Havien pagat la tercera quota de les convivències de final de curs. La filla estava contenta. Ja les esperava amb ànsia. | Liquidar. |
| Tenir diner llarg | Quasi la meitat de la riquesa mundial està en mans de l’1% de la població. Aquests tenen diner llarg. Molt injust i indignant. | Ésser ric. |
| Tenir la llengua llarga | Ella no se n’adonava, el seu defecte més oïble era que tenia la llengua llarga. El seu parlar no era gens discret i semblava que en gaudia. | Parlar indiscretament. |
| Tenir un perdigó a l’ala | A la seva edat, voltant la quarantena, hauria d’haver madurat. Tenia un perdigó a l’ala i sovint prenia decissions poc correctes. | Ésser poc assenyat. |
| Tocar el voraviu | Aquell grup d’adolescents se’n reien sovint del Jordi, li tocaven el voraviu sempre que podien. Ell va decidir canviar d’institut. | Dir o fer a algú quelcom que l’afecta molt. |
ELS CONTES D'EN TONI MASSAGUÉ 