L’1 de desembre de 2013 vaig començar a publicar, diàriament, en el meu perfil de twitter @contesperacreix un petit conte construït a partir d’una #frasefetacatalana Posteriorment, també els vaig començar a publicar en el meu perfil de facebook.com
Des de l’11 de març de 2018 els publico en format fotografia tant al perfil del twitter com a facebook. També, a partir del 3 de març de 2018 els publico en el canal de telegram t.me/tuitconte
També els podeu trobar a l’instagram
AGOST 2016
| Ésser la nina (o nineta) dels ulls (d’algú) | Durant temps, la seva filla va ésser la nineta dels ulls fins que ella va renegar d’ells, els seus pares, i van desaparèixer de la seva vida. | Ésser la persona estimada. |
| Ésser més el soroll que les nous | Al poble ja no li feien massa cas, tot el que deia i feia era més el soroll que les nous. Sempre explicant el seus èxits que ningú coneixia. | Tenir quelcom menys importància del que sembla. |
| Ésser molt pelut (quelcom) | Aquella acrobàcia que volia fer amb el patinet era molt peluda, no tenia por però, de caure i fer-se mal. El risc l’estimulava a superar-se. | Ésser molt difícil. |
| Ésser un banyabaix | Aquell avi que vivia solitàriament enmig del bosc era un banyabaix. Una persona esquerpa que evitava relacionar-se amb altres, poc tracte… | Ésser sorrut. |
| Estar a dispesa | Va tenir molta sort que una família l’acollís a casa seva, ell que era viatger, va estar a dispesa durant una setmana. Va marxar molt agraït. | Estar hostatjat en una casa particular. |
| Estar de broma | Sempre estava de broma i, no sempre, les seves bromes eren ben enteses. Sovint s’excedia en el seu contingut i la gent no les volia seguir. | Plagassejar, fer broma. |
| Estar entre l’enclusa i el martell | La seva credibilitat davant dels ciutadans estava entre l’enclusa i el martell. La gent ja estava cansada sobre els seus afers de corrupció. | Perillar. |
| Faltar al respecte (a algú) | Feia anys que un alumne li faltava al respecte. L’equip de mestres estaven preocupats: cada vegada n’hi havia menys, de respecte. | Tractar-lo sense consideració. |
| Fer alto | Ja feia hores que anaven en cotxe, havien iniciat les vacances. Els calia fer alto per estirar una mica les cames, prendre un refresc… | Fer una parada. |
| Fer bossa | De tot el que guanyava, sempre en separava una part per fer bossa. D’aquesta manera estava tranquil·la per si mai tingués un imprevist. | Guardar diners. |
| Fer el boig | Aquell adolescent de llarga durada, massa sovint feia el boig. Els seus pares no sabien com reorientar-lo per a què canviés a millor. | Comportar-se desassenyadament. |
| Fer forrolla | Estava content, a punt d’escriure el tuïtconte número mil. Feia forrolla i estava disposat a seguir la cursa fins el número dos mil. | Significar-se molt. |
| Fer metres | Aquella menuda, aferrada al mugró de la mare, amb tranquil·litat i plaer feia metres. Que bo que era aquell aliment de vida! | Mamar. |
| Fer pa i trago | Va dedicar uns dies de les seves vacances a pintar el pis. A mig matí feia pa i trago per refer les forces i seguir la feina. | Prendre un refrigeri. |
| Fer-se les dents llargues | Avui publicaria el tuïtconte que feia mil. No volia deixar de fer-ho i arribar molt lluny. Fer-se les dents llargues era el seu anhel. | Desitjar. |
| Fer-se un tip (d’una cosa) | L’aperitiu del dinar de noces va ésser esplèndid i suculent. Se’n va fer un tip, sobretot, de formatges de diversos gustos i llets. | Atipar-se’n. |
| Fer una putada (a algú) | No podia entendre com el seu millor amic, li feia una putada: havia quedat amb la seva xicota per anar al cinema. Sí, sí, amb la seva! | Fer-li una mala jugada. |
| Ficar al cove | Aquella àvia tenia una actitud malaltissa, ficava al cove mil i una coses que altres persones li deixaven. Casa seva semblava un mercadal. | Apropiar-se. |
| Gastar-les | Havia estat ben educada i sempre les gastava correctament. Per exemple, de l’escola, els seus pares no havien rebut cap queixa de la filla. | Comportar-se. |
| Girar les espatlles | Tot i que aquell projecte va ser una iniciativa dels dos, en Bernat, quan varen sorgir les primeres dificultats, va girar-li les espatlles. | 1. Posar-se en contra. 2.Desentendre’s. |
| Haver-hi un punt negre | Hi havia un punt negre que encallava la situació. Haurien de revisar els passos fets fins aquell punt per esbrinar què podia ésser. | Existir una circumstància. |
| Llaurar en arena | Ho va provar fins a l’extrem, la competència era ferotge. Finalment va veure que no calia més llaurar en arena i buscar una altra feina. | Treballar inútilment. |
| Menjar en olla de cabró | Com podia arribar a denigrar-se la humanitat quan hi havia persones que fomentaven que altres mengessin en olla de cabró. | Viure a l’esquena d’altri a canvi de serveis deshonestos. |
| Ni pensar-ho | En aquelles condicions meteorològiques tan adverses, seria molt difícil fer el cim. L’atacarien? Ni pensar-ho. Calia sentit comú. | Nega terminantment una proposició. |
| No anar a Roma per la penitència | Després de la dura reflexió que li va fer el seu amic, amb molta raó, no aniria a Roma a fer la penitència. S’adonà del greu error comès. | Rebre una forta reprensió. |
| No ésser-hi tot | Què havia passat al seu cervell? Mica en mica, amb el pas dels anys, havia anat canviant, empitjorant. Aquella dona no hi era tota. | No tenir prou enteniment. |
| No saber per quin cap posar-s’hi | En moltes situacions, més o menys quotidianes, li passava el mateix: no sabia per quin cap posar-s’hi. Tenia dificultat per decidir-se. | No saber què fer, estar indecís. |
| No tenir de què fer estelles | Era una persona senzilla, no li agradava acumular coses, amb quatre coses sabia viure dignament, no tenia de què fer estelles. Era feliç! | No tenir res. |
| No tenir solta ni volta | Va dedicar més de mitja hora a donar arguments de la seva actuació, però aquests, no tenien solta ni volta. No eren creïbles. | 1. No significar res. 2. No ésser raonable. |
| Obrir l’orella | Aquella família boliviana senzilla i humil estava disposada a obrir l’orella a una voluntària. L’experiència seria molt enriquidora. | Disposar-se a acollir algú o quelcom. |
| Parlar entre dents | S’havia apuntat a un curs d’oratòria ja que volia millorar el com adreçar-se a la gent en públic, quan es posava nerviós parlava entre dents. | Articular confusament les paraules. |
| Passar l’esponja | Estava preparada per passar l’esponja. La relació amb l’excompany, que va durar quinze anys, ja havia finalitzat i calia refer-se. | Esborrar el passat, acabar una qüestió. |
| Perdre el son | Només li mancaven dos mesos per deixar de cobrar l’atur. Per més que buscava, no trobava feina. Aquesta situació li feia perdre el son. | 1. Desvetllar-se. 2. Preocupar-se. |
| Poder embolicar-se (quelcom) amb una fulla de pi | Té, et dono aquest assecador pel cap, vell i tronat que no es pot embolicar amb la fulla d’un pi. Encara, però, et pot fer un bon servei. | Es diu menyspreant quelcom que es cedeix a algú amb despit. |
| Portar (un infant) un pa sota l’aixella | Aquell infant, orfe de pare i mare de ben petit, portava un pa sota l’aixella. La nova família que el va acollir com a fill, l’estimaven. | Ésser-li destinats providencialment els mitjans de vida necessaris. |
| Posar el crit al cel | Ja n’hi ha prou, -va dir la mare. Que no ho veus que faràs mal a la teva germana? Va rondinar tot posant el crit al cel. | Exclamar-se. |
| Posar més pa que formatge | Aquell electricista posava més pa que formatge a la seva feina. Sempre es feia passar per saber-ne molt sobre qualsevol aspecte de l’ofici. | Donar a quelcom més importància que no té. |
| Prendre el tema | El contingut d’aquell grup de whatsapp de pares i mares anava denigrant-se, tots prenien el tema i el mestre de l’aula n’era la víctima. | Fer objecte de comentaris maliciosos o malintencionats, a algú. |
| Fúmer-se’n de la virolla | Aquell avi, que tota la vida havia fet el que havia volgut a la residència, se’n fumia de la virolla de totes les normes de convivència. | No fer cas de res. |
| Girar cua | Tornaven de vacances. Cansats d’anar tan a poc a poc. Les cues cada vegada eren més insuportables. Van girar cua per cercar una altra ruta. | Anar-se’n. |
| Haver-hi bona (o poca) entrada | Aquell concert tindria molta acceptació. Segurament hi hauria bona entrada i calia anar-hi d’hora per poder estar prop de l’escenari. | Ésser (o no) concorregut un espectacle. |
| Jugar-se la vida | Una boira baixa extensíssima no deixava veure res de res. No valia la pena agafar el cotxe i jugar-se la vida per anar a buscar el pa. | Arriscar-se en extrem. |
| Lligar-se bé les espardenyes | Estava decidida a parlar amb el pare, molt autoritari ell. S’havia lligat bé les espardenyes per dir-li que no estudiaria el que ell volia. | Agafar coratge |
| Matar el temps | Durant les caloroses tardes d’estiu, matava el temps en el muntatge d’un immens trencaclosques d’un paisatge muntanyenc preciós. | Entretenir-se. |
| No aclucar l’ull | Feia més de cinc dies que no podia aclucar l’ull. Aquella calor xafogosa no la deixava dormir. No sabia què fer per poder descansar una mica. | No poder dormir. |
| No dir ni piu | Va dir-li tot el que pensava d’ell, llargament, amb serenitat, honestedat i respecte. Ell l’escoltava enrogit i no va dir ni piu. | Callar. |
| No ésser ni carn ni peix | Tot i que a l’envàs deia que eren de pernil, el sabor d’aquelles croquetes no eren ni carn ni peix. Era difícil identificar què portaven. | Ésser indefinible. |
| No haver-hi déu que | I la humanitat seguia investigant què hi havia més enllà de la seva atmosfera. No haver-hi déu que certes coses serien molt difícils de fer. | Ésser impossible de fer quelcom. |
| No necessitar caminadors. | Educaven els fills per a què fossin el màxim d’autònoms possible i no necessitessin caminadors. Algunes orientacions i sentir-se confiats. | Valer-se sol. |
| No saber ni senyar-se | El govern va iniciar un ambiciós programa d’alfabetització a les zones rurals del país. Malauradament, aquella gent no sabia ni senyar-se. | Ésser molt ignorant. |
| No valer una escopinada | Aquella persona intolerant, gens respectuosa, superba, autoritària, insolidària, egoista, roïna… no valia una escopinada. | Ésser menyspreable. |
| No voler que sigui dit | S’havien anat distanciant en el temps, malgrat tot, va voler fer-li saber la presentació del seu nou llibre ja que no volia que fos dit. | No voler ésser blasmat. |
| Obrir la boca | Va obrir la boca i millor que no ho hagués fet. La seva opinió va encendre els ànims de tota aquella gent que havia escoltat la conferència. | Parlar. |
| Obrir la boca (a algú) | Li enviaria preguntes directes per a què obrís la boca i dongués la seva opinió sobre aquell afer. Tots hi tenien alguna cosa a dir. | Fer-lo parlar. |
